divendres, 5 de gener de 2018

Us desitgem un bon any 2018



Des d'Assemblea per la Diversitat esperem que hagueu gaudit molt d'aquestes festes i us desitgem un pròsper i venturós any nou.

Per part nostra, havent reposat uns dies ben aviat reemprendrem les nostres activitats amb el mateix objectiu de sempre però amb forces renovades per tractar d'assolir una societat més justa i més igualitària per a tothom.

dimecres, 27 de setembre de 2017

“Después de niños y pensionistas, los independentistas manipulan ahora a los discapacitados” o la vilesa del periodisme unionista

Normalment, no acostum a dedicar temps a comentar notícies o articles de mitjans de comunicació, menys encara si es tracta de pamflets o fulletons de propaganda esbiaixats i radicals.
En aquest cas, però, faré una excepció i comentaré la notícia amb que el pamflet d’Eduardo Inda ens va obsequiar aquest dilluns. Els mallorquins tenim la desgràcia de conèixer aquest periodista des de fa bastants anys. Per sort, fa temps que per Madrid i ara el patim més indirectament.
La notícia versa sobre la suposada utilització per part dels independentistes de persones amb diversitat funcional amb el següent titular: “Después de usar a niños y pensionistas, los independentistas manipulan ahora a los discapacitados”.
Només aquest titular per si mateix ja seria motiu suficient per a abandonar qualsevol anàlisi amb més profunditat d’aquesta peça infesta ja que del mateix es desprèn que els ciutadans, pel fet de tenir una discapacitat, necessariament ja han d’estar manipulats quan participen en política. Aquesta, en la meva opinió, és una tesi antidemocràtica i quasi feixista ja que no ens pressuposa ciutadans aptes per a poder decidir i actuar políticament de forma autònoma.
En aquest sentit, i pel que jo sé, aquest acte fou organitzat per la sectorial de capacitats diverses de l’ANC, amb la col·laboració del grup Cecs per la independència en el qual he participat. Aquest grup deriva d'un grup anterior que es deia Cecs.cat el qual, entre d’altres iniciatives, va impulsar un manifest i també va elaborar el llibre blanc de la discapacitat visual a la nova república (Propostes per a Catalunya en matèriade diversitat funcional visual).
Per tant, totes aquestes persones, que tenen (o tenim) en comú com a mínim el fet de ser independentistes i de patir un problema visual, tenen trajectòries personals, cíviques i professionals molt remarcables i varen iniciar aquest moviment de motu propi i amb total llibertat.
Més enllà del titular, i per aprofundir en la vilesa d’aquest article, hem de seguir esmentant que es compara de forma tendenciosa la situació de les retallades en l’àmbit de la dependència, i més concretament dels centres especials de treball, que treu les ajudes a les persones amb un grau de discapacitat lleu.
Més enllà d’això es compara de forma gratuïta amb la situació dels pensionistes que també estan a favor de la independència. En tot cas, aquesta és una altra batalla que perdonarem ja que ens faria estendre massa...
Sigui com sigui, aquesta notícia és una prova més de pamflet antisobiranista provinent d’un digital low cost realitzat des de la redacció de Madrid mirant el Twitter i ben lluny de la realitat catalana i, de fet, ben lluny de la realitat de les persones amb diversitat funcional.
Per tant, serveixin aquestes línies com a desgreuge per tots els companys que s’han esforçat en l’organització d’aquest acte que, segons em consta, ha estat tot un èxit en la defensa d’una república inclusiva i plural en la diversitat.
És més, crec que davant aquesta situació de menyspreu als col·lectius amb diversitat funcional que s’expressen políticament, s’hauria de veure una condemna clara no només dels independentistes sinó, i especialment, de tots els demòcrates i persones que creuen en la igualtat ja que no pot ser que en la lluita contra l'1-O aquest atac passi inadvertit.
Dit això, i a risc de que em tanquin el blog, he de dir que tenia la intenció de participar d’aquest acte però per mor de l’estat gripós en que estava hi vaig haver de renunciar a darrera hora.
 
 

diumenge, 22 de gener de 2017

El missatge plural de la diversitat funcional




Tots els col·lectius socials presenten matisos i discrepàncies derivades de la complexitat humanes i el col·lectiu de la diversitat funcional no és una excepció.
De fet, considerar-lo un col·lectiu ja és una fal·làcia perquè es tracta d’un col·lectiu de col·lectius amb necessitats moltes vegades diferents, encara que no contraposades.
En tot cas, un subcol·lectiu d’aquests presenta al seu sí una complexitat immensa que en dificulta un discurs unívoc i coherent. Això s’amplifica a dia d’avui pels fenòmens com ara les xarxes socials en que una associació o fins i tot una persona a títol individual poden llançar el seu projecte o el seu missatge al món amb relativa facilitat.
En el cas de la diversitat funcional visual, ens trobem amb dos grans clivelles o cleveages com son en primer lloc la variable organitzacional, on hi trobem les entitats grans del sector, amb una estructura professionalitzada i subsidiades pel sector públic, i per altra banda una munió d’associacions petites de durada i activitat fluctuant, que disposen de pocs recursos i per això acostumen a ser menys conservadores en les seves formes i actuacions.
En segon lloc ens trobem amb la clivella actitudinal, que fa que unes entitats o persones es decantin més per actituds positives i proactives, cercant la inclusió i la lluita pel dia a dia, mentre que d’altres es centren en la recerca de la llàstima o el cert xantatge emocional posant de relleu les dificultats del col·lectiu pel qual treballen.
En base a aquestes coordenades que acabem d’exposar, hi hem d’afegir que alguns es centren més en pal·liar la situació actual, cercant solucions i mètodes pràctics pel dia a dia; mentre que d’altres s’esforcen en la recerca de solucions mèdiques maximalistes.
A més, el fet de que qualsevol individu pel seu compte pugui desenvolupar accions en cadascun d’aquests sentits, ens dóna una multiplicitat d’outputs fascinant, des de projectes en que s’exposa el dia a dia d’una persona o grup de persones, passant per anuncis que fan sentir culpables els receptors perquè facin alguna acció...
Això encara es torna més complex ja que en funció de la malaltia que pateixi cadascun dels emissors o el temps que fa des de que la pateix fa que el seu missatge pugui anar des de l’extrema tristesa i desesperació fins a l’optimisme, passant per l’esperança o la recerca de complicitats.
En aquest sentit, el fet de que existeixin una pluralitat de mitjans i xarxes de comunicació fa que el prisma pel qual es transmeten aquests missatges sigui encara més divers, i no parlem ja de la interacció d’aquests emissors amb altres col·lectius, ens o institucions de l’àmbit polític, social, estudiantil, sindical o empresarial.
Aquesta situació, tot i la seva riquesa, fa que existeixin una pluralitat de matisos i situacions que pel ciutadà comú poden resultar inquietants ja que dificulta l’existència d’un discurs coherent i continu en l’àmbit de la diversitat funcional.
En qualsevol cas, allò exposat no es més que un reflex de la situació en que el ciutadà mitjà es troba dia a dia, indefens davant la sobreinformació i els múltiples estímuls que percep. Per tant, valgui aquesta humil reflexió per guiar-lo i fer-lo conscient que, com en tots els àmbits, per prendre partit hom ha d’informar-se prèviament.

Joan M. Roig (@joanmroig)

dilluns, 10 d’octubre de 2016

Cartes a les regidores Laia Ortiz i Mercedes Vidal

Benvolguts lectors del blog. Avui volem compartir amb vosaltres dues cartes que, infructuosament, varem traslladar a les regidores de l'Ajuntament de Barcelona a dalt esmentades per tal de mirar de resoldre el probrlema de la deficient megafonia dels autobusos de TMB que, des de les passades eleccions, no ha fet més que empitjorar.
Esperem que aquesta publicació serveixi per alguna cosa o, si més no, quedi pal·lesa la manca d'interès del consistori barceloní envers la mobilitat accessible de les persones amb diversitat funcional.



Laia Ortiz i Castellví
Regidora de drets socials


Benvolguda senyora,

Li escrivim aquesta missiva amb la voluntat d’expressar el nostre desacord amb la inactivitat que suposa que, des de fa més d’un any i mig, no se’ns hagi convocat com a entitat al Grup de treball de busos que venia promovent l’Institut des de feia anys.
Aquesta eliminació d’instruments i vies de participació de les entitats no ens agrada i creiem que no reflecteix la voluntat que de cara al públic ven l’equip de govern municipal.
D’altra banda, també els volem manifestar que persisteixen altres problemes en l’àmbit de TMB com ara el nul funcionament de la megafonia externa dels autobusos i el deficient funcionament de la megafonia interna.
A tot això, s’afegeixen altres perills per les persones cegues com ara la introducció de nous models a la flota de vehicles de TMB que, essent elèctrics i silenciosos, suposen un perill per al nostre col·lectiu.
En un altre ordre de coses, tampoc se’ns ha tornat a convocar per fer el seguiment del desenvolupament de l’aplicació de mobilitat que, segons ens consta, estava desenvolupant TMB.
Es per tots aquests motius que sol·licitem de manera urgent una convocatòria del grup de treball a dalt esmentat. A més, entenem que aquest hauria de ser transversal amb la participació de les dues regidories.


Agraint la seva atenció, els preguem una ràpida resposta.







Barcelona, 30 de setembre de 2016



Mercedes Vidal i Lago
Regidora de mobilitat



Benvolguda senyora,

Li escrivim aquesta missiva amb la voluntat d’expressar el nostre desacord amb la inactivitat que suposa que, des de fa més d’un any i mig, no se’ns hagi convocat com a entitat al Grup de treball de busos que venia promovent l’Institut des de feia anys.
Aquesta eliminació d’instruments i vies de participació de les entitats no ens agrada i creiem que no reflecteix la voluntat que de cara al públic ven l’equip de govern municipal.
D’altra banda, també els volem manifestar que persisteixen altres problemes en l’àmbit de TMB com ara el nul funcionament de la megafonia externa dels autobusos i el deficient funcionament de la megafonia interna.
A tot això, s’afegeixen altres perills per les persones cegues com ara la introducció de nous models a la flota de vehicles de TMB que, essent elèctrics i silenciosos, suposen un perill per al nostre col·lectiu.
En un altre ordre de coses, tampoc se’ns ha tornat a convocar per fer el seguiment del desenvolupament de l’aplicació de mobilitat que, segons ens consta, estava desenvolupant TMB.
Es per tots aquests motius que sol·licitem de manera urgent una convocatòria del grup de treball a dalt esmentat. A més, entenem que aquest hauria de ser transversal amb la participació de les dues regidories.


Agraint la seva atenció, els preguem una ràpida resposta.







Barcelona, 30 de setembre de 2016

dilluns, 27 de juny de 2016

El disseny universal a les eleccions, possible amb les TIC



Diumenge passat es varen celebrar les segones eleccions generals en el termini de sis mesos, demostrant, tanmateix, un comportament dels electors semblant al dels passats comicis. En aquesta ocasió, vaig viure les eleccions molt d’aprop com a representant de l’Administració Electoral. Aquesta proximitat amb la jornada electoral m’ha convidat a escriure aquestes línies a mode de reflexió en favor de la instauració d’un sistema electoral electrònic.
Per tot això, us exposaré en les següents línies, alguns dels arguments pels quals entenc que seria millor l’adopció d’aquestes tècniques d’informació i comunicació (TIC) en l’àmbit electoral.
1. Adaptar la política al món actual
Son molts els motius pels quals s’ha de ser valent i adoptar un sistema electoral més àgil i eficaç però el primer d’aquests és per adaptar-lo al món real, i és que les eleccions i la democràcia no s’han de practicar com fa dos segles sinó que s’ha d’optar per aprofitar les eines informàtiques i de tecnologia mòbil existents per a la jornada electoral.
El que no pot ser és que hom empri les eines digitals a tots els àmbits de la vida menys a les eleccions. Així, imaginem-nos per un moment com seria la nostra vida sense emprar caixers automàtics, TPVs, smartphones, semàfors, GPS...
De fet, i com a excepció enigmàtica, també he de dir que la introducció de mitjans electrònics és un fet ja que a dia d’avui l’enviament de dades de participació i d’escrutini es fa mitjançant unes PDA manejades pels transmissors, cosa que permet un escrutini més ràpid i fluid.
A més, adaptant la política als nous temps s’afavoriria un reenganxament del jovent, que veuria el sistema electoral com una cosa més propera a la seva forma de fer i actuar.

2. Afavorir la transparència i la fiabilitat
Darrerament, a través de les xarxes socials, s’ha posat de manifest la facilitat de manipular les eleccions en municipis petits en que no hi ha apoderats o interventors ni representants de l’Administració electoral.
Personalment, puc garantir que al lloc on jo estava no es varen donar aquestes pràctiques però, com a ciutadà, ningú no em pot garantir que a determinats pobles perduts on rarament hi arriba l’administració electoral i menys encara representants dels partits petits, els apoderats no manipulin o corrompin el recompte.

3. Facilitar la tasca dels treballadors públics i membres de les meses
Aquest punt és fàcilment defensable ja que diumenge passat era pont i mentre molts conciutadans gaudien d’un pont o d’un dia de platja, a d’altres els va tocar llevar-se d’hora i presentar-se abans de les vuit al col·legi electoral on varen iniciar una jornada que, en molts casos i gràcies als llençols del Senat, varen tornar a casa seva aprop de mitjanit.
En aquesta mateixa situació es varen trobar els representants de l’administració i transmissors de l’Administració que, amb una petita gratificació, varen fer possible la celebració de les eleccions.
Amb sistemes electrònics de votació es facilitaria molt la tasca d’aquests ciutadans i servidors públics ja que a les vuit de la tarda, pràcticament, podrien plegar, traient-los de sobre la papereta d’anar contant els vots que no quadren.
A més, s’ha de tenir en compte que aquests ciutadans, que no tenen coneixements de dret electoral, son els encarregats de redactar una quantitat gens menyspreable de documents com actes de constitució, actes de sessió, actes d’escrutini...
Dit d’una altra manera, la majoria d’aquests ciutadans empra ordinador al seu lloc de treball o durant el seu temps d’oci i, així, els seria més familiar que la paperassa burocràtica que han d’emplenar a dia d’avui. Això afavoriria una disminució del rebuig a esdevenir membres de meses electorals i, de retruc, contribuiria a disminuir la desafecció política.

4. Per respectar el medi ambient i vetllar per l’eficiència
De ben segur, molts lectors haureu reflexionat abans sobre la quantitat de paper que es llença en la celebració d’una jornada electoral, no només pel que fa a sobres i paperetes que s’envien per correu i han d’omplir tots els col·legis, sinó també pels manuals que s’envien i per la paperassa que, com diem, han d’omplir els membres de les meses i de l’Administració.

5. Per últim i més important... Per afavorir l’accessibilitat i el disseny universal
A dia d’avui, i gràcies a la lluita de diverses entitats, s’ha aconseguit un complex sistema de vot en braille per garantir que els invidents puguin votar però això no seria necessari amb el vot electrònic, si es fa atenent a la perspectiva del disseny universal.
En aquest sentit, hem de pensar que si un cec pot emprar el caixer automàtic, el mòbil i l’ordinador de forma autònoma podrà també exercir aquest dret fonamental de forma totalment independent, i no dependre d’haver de trucar per demanar el kit del vot accessible ni haver d’esperar a que li habilitin un espai tranquil per a votar.
Dit d’una altra manera, enlloc d’haver de fer mans i mànigues per poder votar autònomament, qualsevol ciutadà podria exercir el seu dret a vot en igualtat de condicions, sense que l’hi hagin d’adaptar a les seves condicions o necessitats específiques.
Bastaria amb instal·lar uns auriculars a l’aparell de votació i instal·lar-hi un software lector de pantalla.
En definitiva, per aquests i molts altres motius, entenc que s’hauria d’iniciar un debat pel que fa a la modernització del sistema electoral, per adoptar el sistema al segle XXI i seguint l’exemple d’altres nacions d’àmplia tradició democràtica com els Estats Units.
Dit d’una altra manera, entenc que no s’han de sacralitzar ni conservar en formol pràctiques o maneres de fer que, ben mirat, a l’Estat espanyol tenen ben poca trajectòria històrica.
Per més endavant quedarà el debat de fer-ho tot des de casa però, a dia d’avui, encara es una mica prest per plantejar-ho...

Joan M. Roig (@joanmroig)

dimecres, 20 d’abril de 2016

T'animes a passar un Sant Jordi diferent?

Des de l’associació Assemblea per la Diversitat et convidem a passar per la nostra paradeta i compartir amb nosaltres una estona de la bonica diada de Sant Jordi! 
Si vens coneixeràs de prop com llegim i ens comuniquem les persones cegues, i podràs ajudar-nos a crear missatges personalitzats en braille que altres hauran de desxifrar…! D’aquesta manera sortiràs de la paradeta amb una rosa personalitzada i molt molt original! 
També podràs endur-te un molt bon gust de boca, un cop hagis degustat tots els nostres pastissos, de pera, xocolata o formatge! I amb una miqueta de sort, te’n aniràs amb un cistell ple de productes de la terra sota el braç. 
A les 6 de la tarda sortejarem entre tots els participants, una panera amb productes com vi i oli ecològic, galetes, formatge, olives entre altres! I si ets dels que t’agrada seguir la tradició de regalar llibres, també tindràs l’oportunitat de fer un cop d’ull a la nostra oferta, caracteritzada per la temàtica de la diversitat funcional! 
Si vens i ens saludes, ens ajudaràs a seguir endavant amb totes les activitats de sensibilització i reivindicació que durant l’any duem a terme com entitat de joves amb diversitat funcional visual! 
Aquest dissabte 23 de 10 a 20 h, t’esperem amb MOLTÍSSIMA IL·LUSIÓ a l’Avinguda Diagonal entre els carrers de Numància i Gandesa, més a prop de Numànciea i al costat mar!! 

Mil gràcies!!!!!

diumenge, 21 de febrer de 2016

Carta a Lola Galán, defensora del lector d'El País, arran de la manca d'accessibilitat de l'aplicació

Apreciada señora Galán,

 

Le escribo a propósito de la reciente actualización de la aplicación móvil que el periódico ha llevado a cabo. Mi nombre es Joan Bestard, tengo veintitrés años, soy de Palma y le escribo en tanto que lector habitual con deficiencia visual de El País y como socio de Assemblea per la Diversitat, una entidad de jóvenes ciegos y con baja visión. Las cuestiones que quisiera apuntar en esta carta no pertenecen tanto al terreno de la queja, que ciertamente también, sino al de la reflexión en torno a una cuestión que, a pesar de que día a día gana presencia en los debates sobre todo aquello que nos afecta como sociedad, todavía merece ser tratada en profundidad y tiene un largo camino por recorrer. Esta cuestión es la inclusión del colectivo de la discapacidad o de la diversidad funcional, como se prefiera, en la sociedad y, más concretamente, la accesibilidad de los medios de comunicación para estas personas.

 

No hace falta incidir demasiado en la importancia que tienen los medios de comunicación en la configuración de unos sistemas democráticos verdaderamente plurales, pulcros y abiertos a los ciudadanos. En este sentido, la responsabilidad social de un medio de comunicación está vinculada a la capacidad de garantizar que los ciudadanos puedan formar parte del juego democrático como actores conocedores y bien informados de la realidad que les rodea y afecta.

 

Así pues, poniendo en antecedentes de forma breve hay que destacar que la irrupción de las tecnologías digitales, el internet y, más recientemente, lo que se ha venido a llamar segundas pantallas (tablets y teléfonos inteligentes) han supuesto un cambio crucial en el horizonte de expectativas de la relación que una persona ciega podía tener con la prensa. Si bien la radio y parcialmente la televisión han sido medios practicables por el colectivo de personas ciegas, existía la percepción hasta hace pocos años de que las barreras relativas al acceso a la prensa escrita simplemente eran insalvables y, en este sentido, estoy seguro de que ustedes son bien conscientes de la importancia especial de la función de la prensa escrita dentro de la esfera pública y de los sistemas de medios.

 

Así pues, la aparición de nuevas herramientas tecnológicas ha supuesto un progreso importantísimo que tal vez no haya sido valorado lo suficiente. Es muy relevante el hecho de que las personas ciegas puedan acceder a la actualidad que presentan los medios de comunicación y que este acceso esté literalmente en su mano, en el móvil. En cualquier caso, la euforia justificada que desatan las nuevas posibilidades tecnológicas en ocasiones se ve aguada cuando los diseños de los nuevos programarios no atienden criterios de diseño universal que permitan el acceso sin discriminaciones.

 

En este sentido, la aplicación que El País puso en marcha el pasado 19 de febrero desgraciadamente ha sido desarrollada sin tener en cuenta los requerimientos de diseño para que las personas ciegas puedan acceder al contenido. La sensación de decepción es doble: por un lado existen los medios tecnológicos para facilitar un buen acceso y, por otro, la versión de la aplicación de El País anterior al 19 de febrero era accesible en su totalidad.

 

Más allá de la legislación, la cual por cierto obliga al desarrollo de productos siguiendo criterios de diseño universal, opino que El País, en tanto que primer periódico por número de lectores en lengua castellana, en tanto que 'periódico global', debería tener una responsabilidad especial en relación con la cuestión de la accesibilidad e incluso, por qué no decirlo, la aspiración noble de resultar un modelo en cuestiones de una sensibilidad social especial. La inversión en este aspecto es en realidad mínima y se trata únicamente de la capacidad de tener en cuenta estas problemáticas y planificar los pasos que el medio de comunicación dé en consecuencia. Le agradezco mucho su atención y espero que pueda entender esta carta desde su ánimo propositivo y constructivo.

 

 

Reciba un saludo cordial.

 

Joan Josep Bestard Bou