dilluns, 27 d’agost de 2012

La meva selecció

Un dels símptomes més evidents de la caducitat d’una institució, de la necessitat de la seva renovació, és la incapacitat d’aquesta de fer crítica interna. Clar i català, si Miguel Carballeda, president de l’ONCE, pot dir a la selecció paralímpica espanyola la roja coja i sortir-se’n sense aixecar cap enrenou és sens dubte que cal examinar de dalt a baix un sistema que grinyola i que, ideològicament, fa aigües de per tots costats.

N’hi ha qui poden pensar que l’humor i la ironia són les millors armes per a enfrontar-se a la vida, no ho discutirem. Això no obstant, s’ha de distingir el discurs institucional de la xerrameca del bar. Si Carballedo no és capaç d’assumir que representa amb les seves paraules tot un col·lectiu –fóra bo, d’altre cantó, saber què pensen de tot plegat els esportistes al·ludits- caldria que es plantegés d’abandonar la seva posició i  se n’anés a fer canyes.

Des de la institució hem de vetllar pel discurs que volem oferir a la societat, que al cap darrer repercutirà només en nosaltres. Del nostre pa en farem sopes. Si volem que ens coneguin com a persones capaces i ens respectin com a tals, ens hauriem de presentar d’aquesta manera. Si l’equip paralímpic és rebut amb el nom dels coixos, tindrem el que sembrarem i res més. No tenim excusa.


Joan Bestard i Bou
26 d’agost del 2012

dissabte, 18 d’agost de 2012

Sobre el certificat d'aptitud a distintes CCAA

El passat mes de febrer em vaig assabentar de la convocatòria d’unes oposicions pel lloc de  secretari registre d’entrada a la Comunitat Autònoma de les Illes Balears amb una plaça reservada per persones amb discapacitat i aqui va començar el meu calvari per tal d’obtenir el certificat d’aptitud necessari per aconseguir optar a la plaça, a més de l’adaptació que necessit per realitzar les proves en igualtat de condicions amb els altres aspirants atesa la meva discapacitat visual.
En un primer moment, i donat que en aquella època de l’any residia a Barcelona, vaig telefonar a l’EBAP (Escola Balear d’Administració Pública) des d’on em varen indicar que havia de sol·licitar el citat certificat al Centre Base de l’IBAS (Institut Balear d’Assumptes Socials) cosa que vaig fer intentant contactar amb la monitora ocupacional i, com que no fou possible, em varen indicar que enviés via fax un formulari en que sol·licitava el mencionat certificat d’aptitud.
Tot i insistir en diverses ocasions, no fou possible aconseguir-lo dins el termini establert en aquella convocatòria, arribant-me aquest molt més tard, quan ja no em feia cap servei ja que no em vaig poder presentar a aquella oposició.
Posteriorment, al mes de maig, em vaig inscriure a les convocatòries de personal funcionari amb habilitació de caràcter estatal (concretament pels llocs de secretari registre d’entrada i secretari-intervenció), en aquest cas per la Comunitat Autònoma de Catalunya on també era necessària la presentació del citat certificat d’aptitud. En un primer moment vaig acudir a l’homòleg del Centre Base a Barcelona on em varen dir, molt amablement, que sinó tenia el meu expedient en aquella comunitat no em podien valorar.
Llavors vaig posar-me en contacte amb el Centre Base de Palma enviant un fax i telefonant moltíssimes vegades a la recerca de la monitora ocupacional amb la que no vaig arribar a contactar. A més, li vaig reenviar el fax i la meva mare va entregar la sol·licitud presencialment, ocasió en que li va respondre, per fi, que ella només podia fer informes per la Comunitat Autònoma de les Illes Balears. Més tard, la vaig tornar a trucar i es va excusar dient-me el mateix, al·legant que ella no coneixia les condicions del mencionat lloc de feina tot i que és personal amb habilitació de caràcter estatal, afegint que sinó m’agradava fes un trasllat d’expedient.
L’altre dia, cansat de que no atengués les meves raons em vaig presentar al citat Centre Base amb un Reial Decret publicat al BOE i amb el DOGC  (Document Oficial de la Generalitat de Catalunya) on s’especifiquen les funcions d’aquest tipus de personal per una banda, i on s’expliciten les condicions d’aquesta convocatòria en concret.
En aquest punt, ella no em va donar cap resposta convincent, anant variant els seus arguments i les seves raons de forma eclèctica.
En primer lloc em va dir que ho havia consultat amb els serveis jurídics i no em podia fer aquest certificat de cap de les maneres, negant-se a escoltar les funcions que li he explicat que es feien en aquest lloc així com també negant-se a posar-se en contacte amb Recursos Humans per demanar quines característiques té aquest lloc de feina que per altra banda essent d’habilitació estatal té les mateixes funcions a les Illes Balears que a Catalunya.
A més, em va dir que tenia molta feina, tot afirmant que si es posés ara a fer-me el certificat no el tindria fins al desembre.
L’única solució, si és que així es pot concebre, es que traslladi el meu expedient a Catalunya cosa que no crec justa ja que jo estic empadronat a Balears i no vull perdre aquesta condició. Segons les seves  tesis, cada vegada que em volgués presentar a una oposició hauria de traslladar el meu expedient cosa que, a banda de que per la seva lentitud m’exclouria de facto de tots els processos als quals podria aspirar, em sembla injust i innecessari, més encara tenint en compte que es tracta d’un lloc igual per tot el territori estatal.
En aquest cas, i desprès de que des de la Direcció General de Funció Pública de Catalunya contactassin amb ella, va accedir a realitzar aquest certificat però condicionant futurs casos al dictamen de l’assessoria jurídica.
Per tot allò explicat, voldria fer constar que:
1. Em trob molt discriminat, entenent que des de l’administració no es saben o no es volen atendre els meus drets de concórrer a l’oferta pública de places de funcionari a d’altres comunitats autònomes.
2. El certificat d’aptitud en la forma en la qual està conceptualitzat i tractat a dia d’avui suposa un greu perjudici i manca d’igualtat d’oportunitats a l’hora d’accedir als llocs de treball de l’administració pública a tot l’Estat.
3. Aquesta situació encara s’agreuja més ja que molts llocs reservats per llei per a persones amb diversitat funcional queden vacants i son ocupats per persones sense risc d’exclusió social ni laboral.
En aquest sentit, crec que seria necessari que es modifiqui aquesta situació d’indefinició i d’exclusió a la pràctica de les persones amb diversitat funcional de l’oferta pública d’ocupació a tot el territori estatal establint-se, si cal, mecanismes de coordinació entre les diverses administracions de l’Estat.