dijous, 20 de setembre de 2012

Els 20 anys d'ACIC

Estimats amics assemblearis,
          Us escric perquè m’agradaria posar de relleu que el passat dissabte dia 15 de setembre alguns representants d’Assemblea Per la Diversitat (AxD) vàrem assistir a la celebració dels 20 anys de l’Associació Catalana per la Integració del Cec (ACIC).
          La nostra relació amb ACIC va començar el passat mes de juliol, va ser llavors quan alguns dels principals impulsors i encarregats de l’associació actualment ens van rebre i ens van explicar d’aprop el seu projecte. De manera amena i molt planera, ens van resumir els seus inicis i les seves línies d’actuació. Alhora, ens van informar d’algunes de les victòries que havien aconseguit després d’anar perseverant al llarg del temps. Una de les fites que els podem atribuir, entre d’altres, és que avui tinguem una democràcia totalment accessible per al col·lectiu invident. ACIC va fer molta feina per aconseguir el vot en braille.
De bon principi, AxD hem estat interessats tot aquest primer any a establir sinèrgies amb associacions, organitzacions i estaments que ens ajudessin a fer-nos una idea de l’estat actual de la mobilització del col·lectiu invident.  Personalment penso, que ens calia aquest temps per entendre quin és el paper de cadascú en la societat.
          Així doncs, després d’aquella reunió amb ACIC vàrem constatar que és una associació amb qui tenim molts punts en comú. Després d’escoltar-los, varen ser ells qui es van interessar per conèixer-nos i nosaltres els vam explicar qui som, què havíem fet fins llavors i quines són les nostres inquietuds, idees i aspiracions. Valorem i agraïm molt el fet que una entitat tan consolidada com és ACIC ens escoltés i fes costat tan aviat.
          Al sortir de la reunió teníem la sensació que aquell era un camí que ens engrescava. L’esperit de voler millorar, fer més accessible i igualitària la societat, era un denominador comú en les dues agrupacions. Ja llavors, ens van transmetre un sentiment de suport, comprensió per les nostres inquietuds, i ens van animar a seguir endavant i anar creixent. En cap moment no ens van tractar com un grup atomitzador d’un col·lectiu o res de semblant.
          Tots aquests valors que transmet l’associació els vam poder veure dissabte a la trobada dels 20 anys. Hi vam assistir com a convidats i va ser realment una molt bona experiència. Vam passar el matí fent una sortida accessible per Vallvidrera, i després vam dinar juntament amb tots els seus socis. El dinar es va fer a un Alberg on hi treballen persones amb alguna discapacitat intel·lectual, (per fomentar així, l’ús de serveis oferts per col·lectius amb cert risc d’exclusió social.
          Allà mateix varen parlar diferents membres de l’associació. Se’ns van fer cinc cèntims de l’inici d’ACIC, els camins recorreguts, els projectes duts a terme, els pilars i bases i els objectius i plans de futur. La lluita per la integració social, laboral, i l’accessibilitat de totes les persones en la societat és un signe d’identitat inconfundible. Va ser en un d’aquests parlaments que el seu president ens va esmentar. Va dir que pel futur s’havien de tenir en compte les iniciatives de nous grups com ara les d’Assemblea Per la Diversitat. Ens va seguir engrescant a créixer, tenir esperit crític i de millora del nostre entorn.
          Alhora també cal dir que vam sentir la veu de diferents testimonis de lluita, tots ells  socis des de fa molt temps. Escoltant-los es notava que ACIC havia estat per a ells no només una eina de debat o millora social, sinó un suport psicològic i d’empenta que no havien trobat enlloc. Es va parlar d’aspiracions tan corrents i de tothom, com ara voler ser una persona més integrada dins de la societat. Mai aspirar a ser normal, ja que la normalitat no existeix.
          En fi, amb el meu escrit només volia apropar-vos una miqueta les sensacions que he tingut en els darrers dies en vers aquesta associació que tenim la sort de tenir a Catalunya. Pel que fa a AxD, en les properes setmanes, celebrarem una nova assemblea per determinar els objectius del nou curs, i debatre molts dels consells que hem anat rebent en aquests darrers temps. Està clar que tot just fa un any que ens coneixem, però un cop situats i amb coneixement de causa, ja podem començar a prendre decisions determinants pel futur del grup.
Una abraçada ben forta i fins ben aviat,
Alba Mestres Petit – Membre d’Assemblea Per la Diversitat.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada