divendres, 27 de desembre de 2013

Bones festes!

Assemblea per la Diversitat us desitja que acabeu de passar unes molt bones festes de Nadal i que tingueu una gran entrada d'any, però molt especialment us volem desitjar que els Reis Mags d'Orient us portin tot allò necessari perquè el 2014 que aviat encetarem compleixi els vostres anhels i desitjos tant individuals com col·lectius.
Nosaltres per la nostra banda seguirem treballant amb més forces que mai i amb la mateixa il·lusió de sempre per construïr una societat més justa i accessible per a les persones amb diversitat funcional del nostre país, lluitant molt especialment pels drets del jovent amb discapacitat visual, amb la mà extesa a tothom però sense renunciar als nostres drets i valors, defensant sempre allò que creiem just.
A la imatge podem veure una concorreguda rambla d'una ciutat del nostre entorn, de nit i amb una decoració conformada per unes boles de llum i unes gotes d'aigua que van caient. A la part inferior esquerre hi ha el logotip d'AxD amb el lema #SomDiversitat i a la dreta hi ha la frase "Assemblea per la Diversitat us desitja bones festes i un pròsper i feliç 2014".


diumenge, 1 de desembre de 2013

Experiencia sensitiva en Arousa Norte.

 Foto: Luis Polo
   El pasado fin de semana del 22, 23 y 24 de noviembre, siete integrantes de la asociación Assemblea per la Diversitat, disfrutamos de la invitación que la Mancomunidad de municipios Arousa Norte nos ofreció. Ésta se encontraba dentro del proyecto de promoción del turismo accesible de esta región gallega. Mediante esta experiencia nos acercamos a la realidad social, cultural, ambiental y gastronómica de la zona de la mejor forma posible.
   El proyecto, pilotado por Irene (responsable de la Mancomunidad), Antonio (guía especialista en el territorio) y Eva (responsable de Viajes Mundiboy) cuenta con todas las medidas de accesibilidad para las personas con diversidad funcional visual. Al hablar de medidas, no sólo nos referimos a las materiales sino que las básicas y pilares fueron las personales.
   La primera jornada la pasamos en Santiago; allí pudimos pasear por el centro histórico, por el parque de la Alameda y visitar su catedral, entre otras cosas. Aprovechando el sentido del tacto pudimos tocar las diferentes especies de árboles autógtonos, o los gravados del interior de la catedral.  Asi mismo, conocimos el significado del botafumeiro asi como otras tradiciones típicas de la localidad que da fin al Camino de Santiago.  Al anochecer, nos dirigimos a la zona del Barbanza donde teníamos nuestro alojamiento rural. Para desplazarnos, el paquete de turismo accesible disponía de un servicio de microbus totalmente adaptado y con una atención inmejorable de los choferesJosé y Benito.
   Al llegar a la Aldea Os Muiños, la pareja de amfitriones formada por Carmen y Angel, nos abrieron las puertas de su casa rural instalada en un antiguo molino de harina. Allí nos enseñaron todas sus instalaciones y nos ofrecieron una fantástica cena. Hay que destacar su atención al servir todo los platos etc; al conocer nuestra problemática visual, cada vez que nos servían, nos indicaban donde se encontraban los diferentes elementos del plato. Este detalle tan simple nos ayudó mucho, no sólo en este establecimiento, sino que en todos los restaurantes de la zona. Esto fue gracias a la formación previa que la Mancomunidad Arousa Norte había ofrecido a todos los empresarios de la zona.
   La segunda jornada empezó con el ascenso al Mirador de Curota. Mientras nos dirigíamos con el microbus, nuestro guía Antonio nos fue informando sobre la flora de nuestro entorno. Al llegar allí, nos presentaron a Luis, fotografo profesional que nos acompañó durante toda la jornada. Al empezar la visita, nos explicaron qué panorámica teníamos en frente. Además, como soporte a las explicaciones, nos presentaron una maqueta en 3 dimensiones que permitía apreciar las características del entorno con el sentido del tacto. Asi mismo, pudimos consultar los paneles del mirador escritos en braille y en relieve.
   A continuación, nos dirigimos al centro arqueológico del Barbanza. Allí, el especialista Victor nos explicó cuáles eran las principales herramientas que utilizaban en las épocas de piedra, hierro y cobre. Mediante sus explicaciones y el acceso a las herramientas táctiles, pudimos entender mejor cómo se vivía en la prehistoria. A la vez, pudimos tocar y hacer funcionar un antiguo molino de harina y una cabaña hecha de piedra y paja.
   Ya por la tarde, hicimos un recorrido en un antiguo barco de madera por la Ría de Arousa. Jacinto (el amfitrión) y su esposa (que era la capitana), nos explicaron en que consistía el cultivo del mejillón y la riqueza de esa zona en este ámbito. Gracias al formato del proyecto turístico, también dispusimos de material para poder tocar. Se nos mostraron mejillones de diferentes medidas, en función, de los meses de cultivo. A la vez, también se nos enseñaron estrellas de mar de diferentes tipos y réplicas de bateas (estructuras donde se cultivan los mejillones). De esta manera, pudimos entender perfectamente las diferentes etapas del proceso, y el impacto empresarial que tiene sobre la zona.
   Para finalizar la jornada pudimos visitar el museo Valle Inclán también correctamente adaptado y a cargo de Begoña. Además, disfrutamos de una apetecible cena acompañada de un concierto del grupo Barahú nda.
   La tercera y última jornada empezó con una fantástica visita al Parque Natural Do Vilar y la Playa Do Vilar. Nuevamente conocimos la riqueza del entorno de forma accesible. Junto a Irene y Antonio, Nell (miembro de la Mancomunidad) nos acompañó durante la visita. Para acabar, nos dirigimos a la localidad de Rianxo, donde comimos y nos despedimos de ese maravilloso lugar.
   Seguidamente me gustaría hacer una breve reflexión personal sobre todo lo que vivimos. Realmente se agradece mucho poder hacer turismo de una forma adaptada a todos los públicos. Durante los 3 días nos sentimos totalmente integrados en el entorno, gracias al esfuerzo de todo el equipo organizativo. Por esto, me gustaría agradecer a: Irene, Antonio, Eva, Carmen, Angel, Victor, Begoña, Jacinto, Benito, José, Luis, Nell, Angela y los establecimientos Aldea Os Muiños, Restaurante JenaroRibeira, Restaurante Miramar Boiro, Restaurante Casa IsolinaRianxo, Guiasgalicia.com, Galiciadefoto.com, Mancomunidad de Municipios Arousa Norte y Viajes Mundiboy, toda su colaboración y cariño.
   Animo a todas aquellas personas con o sin discapacidad visual que acudan a este magnifico territorio y lo disfruten. Creo que es justo devolver a la zona todo el esfuerzo que ha hecho en adaptar todo su entorno. Al contactar con nosotros, el grupo organizativo nos comentó que estaba teniendo problemas en la difusión del proyecto a nivel nacional; sinceramente no logro entender la falta de apoyo que han encontrado, pero bien, desde Assemblea per la Diversitat haremos todo lo posible para difundirlo. A la vez, animo que instituciones como ONCE, que tiene acceso al contacto de todos sus afiliados ciegos, haga lo mismo, haciendo llegar el proyecto al máximo de personas posiblemente interesadas.
   Termino dando nuevamente las gracias y animando a otras regiones del territorio que inicien proyectos similares tomando como modelo el  emprendido por la Mancomunidad Arousa Norte.

Alba Mestres (@bins_mes3)
Assemblea per la Diversitat

dijous, 21 de novembre de 2013

Turisme accessible a Arousa Norte

Com ja deveu saber, set membres d'AxD tenim l'oportunitat de visitar aquest cap de setmana l'idíl·lic indret d'Arousa Norte (Galicia). Demà partim i us fem arribar el programa d'aquests dies per si és del vostre interès.
Ja us anirem explicant l'experiència a través de les xarxes socials emprant el ja nostrat #SomDiversitat i també #ANaccesible.

PROGRAMA DE PAQUETE TURÍSTICO ACCESIBLE PARA PERSONAS CIEGAS EN AROUSA NORTE (NOVIEMBRE - DICIEMBRE 2013)

 

Viernes 22 de Noviembre

 

 

Llegada a AN

 

 

Registro de entrada en el alojamiento, Casa Aldea os Muiños (Rianxo)

 

 

Cena en el alojamiento

 

Sábado 23 de Noviembre

 

9.00 h

Desayuno

 

10.00 h

A Curota, mirador de Valle Inclán (A Pobra do Caramiñal)

 

11.00 h

Centro Arqueológico del Barbanza (Boiro)

 

13.30 h

Comida en el Restaurante Jenaro ( Riveira)

 

16.00 h

Ruta del mejillón sensitiva con Hydronauta (puerto náutico de Riveira)

 

18.00 h

Museo de Valle – Inclán (A Pobra do Caramiñal)

 

21.30 h

Cena en Restaurante Miramar  (Boiro)

 

 

Domingo 24 de Noviembre

 

9.30 h

Desayuno y registro de salida del alojamiento

 

10.15 h

Parque Natural do Complexo Dunar de Corrubedo Lagoas de Carregal e Vixán (Riveira)

 

12.30 h

Partenón megalítico de Galicia, el dolmen de Axeitos (Riveira)

 

13.30 h

Paseo por Rianxo

 

14.30 h

Comida en el restaurante Casa Isolina (Rianxo)

 

17.00 h

Fin de la jornada

divendres, 15 de novembre de 2013

The Perfect Match

Vols participar a un intercanvi juvenil amb persones amb i sense discapacitat visual de diferents països intercanviant experiències i punts de vista per a fomentar noves formes de participació i ciutadania activa a través de l'educació no formal i metodologies artístiques?
 
Participa a l'intercanvi The perfect Match organitzat per Lunaria i amb la participació de joves d'Itàlia, Bèlgica (Compagnons Bâtisseurs), i Suïssa (Workcamp Switzerland)! En col·laboració amb Assemblea per la Diversitat https://www.facebook.com/assemblea.perladiversitat
 
L'intercanvi tindrà lloc del 16 al 23 d'abril (15 d'abril dia d'arribada; 24 d'abril dia de partença) a Poggio Mirteto Scalo, Itàlia. Per a més informació podeu consultar el document: https://drive.google.com/file/d/0ByygSW_qttwHbmp6bFNEWWxCZWM/edit?usp=sharing
 
Si hi estàs interessat/da omple el següent formulari! (Tens temps fins el 6 de Desembre!) https://docs.google.com/a/cocat.org/spreadsheet/gform?key=0ArD_rJXMHWWGdF9aQUVnU0NicFdMbUZoLV93Y3BscHc&gridId=0#edit

És un projecte molt interessant i us convidam a participar-hi i a fer-ne difusió!

diumenge, 10 de novembre de 2013

Moviments associatius de Catalunya viatgen a Arousa Norte


 
Aquest cap de setmana s’ha desenvolupat la primera visita amb membres d’ACIC.
Membres de diferents Moviments associatius de Catalunya viatgen a Arousa Norte per conèixer l’oferta turística sensitiva per persones cegues.
 
Coneixeran els recursos turístics més destacats de la zona gràcies a un programa que compta amb material adaptat, que inclou des d’una visita sensitiva al Mirador de la Curota, fins una aproximació al cultiu del musclo, entre altres activitats.
El sector empresarial d’Arousa Norte és un bon exemple d’amfitrió i facilitador de l’accessibilitat universal.
 
Galícia, dijous 7 de novembre de 2013.
 
La Mancomunitat de municipis Arousa Norte, integrada pels ajuntaments corunyesos de Pobra do Caramiñal,Boiro, Rianxo i Rivieira, porta anys recolzant un projecte de turisme accessible pioner a l’estat, dirigit a persones amb diversitat funcional visual. Aquest ja ha obtingut fins ara 2 importants guardons. Per una part ha rebut el Premi Solidari de l’ONCE al 2011, i per altra el Reconeixement de Turespaña a través d’ITH, com un dels 11 productes més exitosos del país aquest mateix any.
 
Per aquest motiu, la Mancomunitat de municipis Arousa Norte, i gràcies al suport de Turgalicia,  portarà a terme un programa de viatges de familiarització, amb la finalitat de consolidar l’oferta turística que existeix a Arousa Norte per persones amb diversitat funcional visual.
Aquest programa es realitzarà durant els mesos de novembre i desembre.
 Les persones participants seran membres d’associacions relacionades amb la discapacitat visual a Catalunya, i entre elles s’hi troben l’Associació Catalana per l’Integració del Cec (ACIC), l’Assemblea per la Diversitat (AxD) i l’Associació Discapacitat Visual Catalunya (ADVC).
 
El primer grup, integrat per membres d’ACIC, es desplaçarà aquest cap de setmana del 8 al 10 de novembre, i la resta de grups del 15 al 17 de novembre, del 22 al 24 de novembre i del 13 al 15 de novembre.
 
Una persona cega a un mirador?
 
La primera visita sensitiva començarà aquest dissabte 9 de novembre a les 09:30, amb un ascens al Mirador de Valle Inclán, a Curota (Pobra do Caramiñal) com a carta de presentació del destí.  El que tindran davant serà el paissatge de la Ria d’Arousa que serà el punt de referència per localitzar-se espaialment.  La visita a un mirador és possible gràcies a les explicacions d’un guia, en les que es pren com a base la silueta d’una mà i es va recorrent d’esquerra a dreta els diferents entorns del destí.  D’aquesta forma, el visitant recorda les característiques del paissatge..
 
A les 11:00 h el grup es desplaçarà al Centre Arqueològic de Barbanza (Boiro), on s’utilitzaran recursos d’alt relleu per la interpretació de la Serra de Barbanza, els elements funeraris del megalitisme o els petroglifs.
A les 12:30 h tindrà lloc la visita a l’Estació Rupestre de San Ramón  de Dealo (Boiro).
 
La Ruta del Musclo sensitiu.
 
Per conèixer la perla negraa de la Ria d’Arousa, l’activitat estrella de la jornada es realitzarà a les 16:00 h a càrreg de l’empresa hidronauta que durant el recorregut explicarà el procés de cultiu del musclo. En Jacinto serà l’anfitrió tot utilitzant els sentits del gust, olfacte i tacte permetrà apreciar el el valor del molusc més apreciat de la Ria d’Arousa.
 
Un regal per l’oide.
 
La jornada del dissabte acabarà amb una sorpresa que des de la Mancomunitat es vol incloure al paquet turístic; un concert sensitiu al restaurant Miramar (Boiro) a càrreg de l’Helena de Alfonso, cantant del grup Barahú nda, i qui aconsegueix emocionar a tots públics amb la seva veu.  L’Helena explicarà la seva història: és de Madrid, es va enamorar d’Arousa Norte on viu actualment, i també es cega.  El concert serà a partir de les 21:30 h.
 
Explicacions per entendre i gaudir de la bellesa i història de l’entorn.
 
El diumenge es visitarà el Parc Natural do Complexo Dunar de Corrubedo Lagoas de Carregal e Vixán, i el Partenón del megalitismo de Galícia, el delmen de Axeitos (Riveira).
El primer recorregut es realitzarà a les 10:15 h i el segon a les 12:30 h.
 
A Arousa Norte no tenim empresaris turístics, tenim amfitrions amb un enfocament pràctic.
 
La formació que han rebut els empresaris ha servit d’alguna cosa més que per saber com rebre i atendre persones amb diversitat funcional visual. La inovació i creativitat, tant necessàries en temps de crisi, permet a aquest destí adaptar l’oferta al client cec perquè aquest pugui complir els seus somnis.
 
Viure per entendre la història i cultura d’un destí turístic.
 
L’experiència del destí turístic en el treball amb persones cegues, ha demostrat que la feina d’un guia es veu recompensada, ja que, es para més atenció a les explicacions cosa que permet una millor mimetització amb la cultura i història dels amfitrions.
 
Tríptics, panells turístics en braille i amfitrions preparats a Arousa Norte.

Aquesta oferta turística totalment adaptada per persones cegues, va suposar  l’any de la seva creació (2010) una important motivació pel sector, ja que, era pionera. La distinció de l’oferta es troba en els amfitrions, el sector empresiarial turístic format per: establiments de turisme rural, restaurants i empreses d’oci que actuen com a facilitadors de l’accessibilitat universal al destí.
 
Per més informació, cal dirigir-se al gavinet de premsa:
Tel: 981 364 064 / 659 140 844

dilluns, 21 d’octubre de 2013

Accessibilitat i transport públic


Un dels grans avenços per a la mobilitat i l’autonomia dels cecs ha estat dissenyar una xarxa de transport públic accessible per a tothom. Les línies de bus i de metro de Barcelona disposen d’un sistema de megafonia instal·lat en diversos llocs (dins el bus, a les marquesines i a la porta del vehicle) per a advertir de forma sonora l’usuari que no pot accedir a la informació mitjançant la vista. És bo de recordar també que els vehicles tenen rampes desplegables que faciliten l’accés a les persones amb cadira de rodes o els cotxets amb infants.

Hi ha prou mitjans tècnics per a que els cecs puguem desplaçar-nos en condicions d’igualtat i estem molt satisfets de tots els avenços que s’han aconseguit. On és, llavors, el problema? Moltes vegades aquest sistema de megafonia falla i pensem que no hi ha un manteniment correcte ni una reparació de les avaries prou ràpida. La megafonia de les marquesines cal que tingui un volum força elevat, ja que si no és així, tot l’enrenou del carrer cobreix la informació de les línies de bus.

Pel que fa a la megafonia de l’interior del bus i del metro (que segurament és la més important), molts cops té un volum massa baix o, simplement, és fora de funcionament. Aquesta situació no és anecdòtica, sinó que ens succeeix sovint i per això ho volem denunciar. Entenem que la megafonia es pugui avariar, però exigim un bon sistema per a fer reclamacions i notificar incidències. No demanem res gaire complicat, ja que, per exemple, el sistema sonor dels semàfors té un contacte de telèfon per a les avaries i en pocs dies ja es duu a terme la reparació.

Esperem i confiem que TMB sigui conscient de la importància de les nostres demandes i ben aviat pugui posar remei a aquesta situació. Som moltes les persones que fem servir el transport públic i la igualtat i l’accessibilitat per a tothom no són només valors, són drets!

 
Assemblea per la diversitat

dilluns, 29 d’abril de 2013

Esport a cegues


 

Des de fa molts anys existeix un esport específic per a persones amb discapacitat visual anomenat goalball.

Es juga en un camp de 18 metres de llargada per 9 metres d’amplada dividit per una línea al mig i amb una porteria a cada extrem. Davant de cada porteria hi han els dos equips que es disputen el partit, amb tres jugadors a cadascun d’ells. Cada equip intentarà que la pilota entri dintre la porteria del contrari i evitar que entri a la seva.
 

Els jugadors porten un antifaç i la pilota porta escallarincs dintre per a que la puguin sentir. Les línies del camp estan en relleu per a poder-se orientar. Per aquest motiu, l’importància del goalball no és només fer esport i passar una bona estona, sinó que també potencia el sentit de l’oïda i l’orientació.
 
El goalball és un esport paralímpic i es practica a diversos països d’arreu del món, però tot i això avui dia encara és desconegut per a molta gent. Per tant, encara queda una gran tasca de difusió vers a la societat, tant a aquelles persones que pateixin alguna dificultat visual com les persones sense aquesta discapacitat, ja que pot ser una eina molt útil per tal de que les persones que hi veuen correctament es posin al lloc en primera persona de les dificultats que pateix el col·lectiu, però també de les habilitats que aquest és capaç de desenvolupar per combatre les adversitats.




dilluns, 25 de febrer de 2013

La convivència és un trencaclosques


Als pares els sorprèn la conducta del seus fills: li parlen i fan com si sentissin ploure; li demanen un favor i els contesten que ho faran després; els diuen que deixin la porta oberta de l’habitació i la tanquen als nassos i, per postres, han adquirit el do de la transformació: passen, en pocs segons, de ser un personatge optimista i eufòric (amb desig de menjar-se el món) a ser una criatura dèbil, insegura, melangiosa i trista.

Quan es fan grans els vénen al cap les paraules d’aquell conegut que els havia "avisat" i no li havien fet cas: "Ja veuràs ja, quan el teu fill sigui adolescent!". O aquells rumors sobre els adolescents: "Són temibles". O aquells altres que pregonaven: "És impossible entendre-s’hi amb els adolescents".

Malauradament també els vé a la memòria aquell programa de televisió en el qual uns adolescents deien que els seus pares no es podien ni imaginar el que passava a la discoteca o recorden amb angoixa aquell altre grup que se sincerava dient que tenien més confiança en els amics que en els seus pares. I pensar que un dia emocionant i inoblidable van portar al món els fills…

Han comprès que ja res no serà com abans i que han de canviar d’actitud. Tot i que els queda el consol del que han viscut en l’etapa infantil del fill, amb aquella tendresa inoblidable i la santa inocència.

Els nostres fills creixen i creixen; estan desconeguts. Han canviat físicament –s’han fet adults– i, psicològicament, ho comencen a notar pel descontrol de les seves emocions. Però no ens hem d’amoïnar: ja encaixaran tot el trencaclosques.

Els pares no abandonen ni acaben cap procés fins que els fills no l’hagin acabat. Cal deixar que es prenguin el temps que necessitin i s'adaptaran a aquesta nova situació amb serenitat, sense deixar-lo aparcat o sol a mig camí, malgrat els desànims o les angúnies que sovintejaran per ambdues bandes.

Els pares hauran de canviar de xip i adaptar-se als canvis! Aquesta adaptació als canvis contribuirà a l’equilibri del desenvolupament de la seva personalitat, una personalitat que s’haurà d’anar forjant amb el que en podríem dir el paradigma per solucionar els daltabaixos que sorgiran en l’adolescència: la comunicació confiada amb els pares.

A l’adolescència es necessita més calma, comprensió i anar de costat de l'adolescent amb paciència, constància i bon humor i el mateix afecte que quan era una criatura.

 

Elena Gutierrez

divendres, 25 de gener de 2013

Civisme, mobilitat i accessibilitat


A molts pobles i ciutats hi predominen els carrers estrets i tortuosos, amb voreres petites i, sovint, espatllades pel pas del temps. Donades aquestes característiques, freqüentment els vehicles envaeixen aquest espai pròpiament per a vianants, la qual cosa els obliga a ells a envair, al seu torn, l’asfalt per poder circular.
Aquesta situació és causa, o tal vegada conseqüència, de degradació del teixit urbà i social en que el vehicle privat, especialment el cotxe, ha esdevingut una prioritat, o més ben dit, la prioritat. En aquests casos, els carrers ja no son aquells espais de convivència en que les persones, els ciutadans, sortien a llegir, a fer xerrades amb el veïnat en una situació en que, d'alguna manera, es sentien el carrer seu, de tothom.
Ara, però, la majoria dels carrers del nostre país han esdevingut simples aparcaments, amplis acumuladors de vehicles en una societat en que el transport públic i, en general, l’espai públic, resten desprestigiats i maltractats.
Aquesta conducta social, o millor dit asocial, provoca, entre molts d’altres perjudicis a la ciutadania, una reducció de la mobilitat i per tant de l’autonomia de les persones amb diversitat funcional, tal com persones majors, invidents o gent amb cadires de rodes o cotxets
A més, a banda d'això, a vegades es dificulta l'accés als domicilis i l'obertura de finestres i, en un sentit més ampli, dificulta la cohesió social I la integració social dels conciutadans, tot potenciant valors com ara l’individualisme i la degradació de l'espai col·lectiu en favor de l'espai privatitzat.
En tot cas, es tracta d’un model global difícil de canviar a nivell local, no es pot viure sense vehicle privat però si es poden implementar polítiques per tal de reordenar l'espai urbà, fent un urbanisme responsable, més sostenible en tots els aspectes i, en aquest cas, atorgant més  espais per vianants i ciclistes, així com també fomentant el transport públic.
S’entén que aquesta reflexió en un moment com l’actual és difícil de realitzar però és una idea per fer a llarg termini, com a projecte de ciutat on les persones tinguin prioritat a l'hora de distribuir l'espai urbà i on, dins aquest espai, s’afavoreixi la mobilitat i la independència de les persones amb diversitat funcional i, en general, un model socialment cohesionat i sostenible.

Joan Miquel Roig (@joanmroig)

divendres, 4 de gener de 2013

AxD, un jove amb diversitat funcional

Papa, mama, us estimo i agraeixo molt la vostra ajuda. Si us plau deixeu-me anar de les mans! Vull aprendre a caminar, aixecar-me sol quan caigui i conéixer el magnífic món que m'envolta.

Vull anar a l'escola per aprendre i jugar amb els nens i nenes de la meva edat. I si algú es riu de mi pitjor per a ell, un amic menys que tindrà.

Podeu estar al meu costat i fer-me companyia. Però no m'agafeu de les mans. Vull tenir autonomia personal per fer les coses de la vida diària i m'agradaria poder sortir al carrer i sentir-me segur, com feu vosaltres.

No em feu sentir diferent, sóc com quansevol altre nen. Per fer les mateixes coses que vosaltres necessito una mica més de temps i eines que m'ajudin a superar les barreres.

M'agradaria que m'ajudessiu a destruir aquestes barreres que em destorven pel meu desenvolupament i així no necessitaria dependre de vosaltres.
Conec molt bé el que puc fer jo sol i el que no.

Si en teniu dubtes pregunteu-me abans d'agafar del braç, us ensenyaré el meu petit gran univers.

#Somdiversitat!

Elena Gutierrez