divendres, 4 de gener de 2013

AxD, un jove amb diversitat funcional

Papa, mama, us estimo i agraeixo molt la vostra ajuda. Si us plau deixeu-me anar de les mans! Vull aprendre a caminar, aixecar-me sol quan caigui i conéixer el magnífic món que m'envolta.

Vull anar a l'escola per aprendre i jugar amb els nens i nenes de la meva edat. I si algú es riu de mi pitjor per a ell, un amic menys que tindrà.

Podeu estar al meu costat i fer-me companyia. Però no m'agafeu de les mans. Vull tenir autonomia personal per fer les coses de la vida diària i m'agradaria poder sortir al carrer i sentir-me segur, com feu vosaltres.

No em feu sentir diferent, sóc com quansevol altre nen. Per fer les mateixes coses que vosaltres necessito una mica més de temps i eines que m'ajudin a superar les barreres.

M'agradaria que m'ajudessiu a destruir aquestes barreres que em destorven pel meu desenvolupament i així no necessitaria dependre de vosaltres.
Conec molt bé el que puc fer jo sol i el que no.

Si en teniu dubtes pregunteu-me abans d'agafar del braç, us ensenyaré el meu petit gran univers.

#Somdiversitat!

Elena Gutierrez

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada