diumenge, 21 de desembre de 2014

Carta d'Àngel Mas reflexionant sobre la revista Il·lusió

Benvolguts lectors i lectores del bloc:
Acostumo a llegir la Revista Il·lusió publicada per l'ONCE. Com afiliat estic interessat per les activitats organitzades o que són noticia per la Institució.
Des de ja fa bastants números de la publicació, em sorprèn la poca difusió que es dona a tot el que fa referència a l'Educació i a la Integració Laboral; hom predomina la basant esportiva. De cap manera vull restar importància a l'Esport; de tots és reconeguda la seva necessitat, tant des de el punt de vista psíquic com físic. El que voldria ressaltar és la poca informació referent a temes educatius i/o laborals.

Vista la situació no he volgut que l'expressa't quedes en una simple observació subjectiva i he posat fil a l'agulla per procurar ser una mica més objectiu. Per aquesta raó, a l'anar llegint la Revista he fet una petita categorització dels escrits, que encara que no és rigorosa del tot, aporta una informació mereixedora d'una posterior reflexió. Tot seguit i sense més dilacions reflecteixo a grans trets els resultats:
Digitalment la Revista Il·lusió, de juliol-setembre 2014 (número 79) consta de 25 pàgines en Arial 14 i en negreta; la presentació ocupa fins a la pàgina 2 i meitat de la 3, quelcom ens queden 22'5 pàgines en que s'ubica la resta d'informació.

Feta la categorització (que per suposat i podria haver variacions) els resultats han estat:
Temàtica general = 6 pàgines
Venda del cupó, premis i altres informacions = 2 pàgines més 1/3
Temps de lleure = 2/3 de pàgina
Altres discapacitats = ½ d pàgina
Accessibilitat en general = 2/3 de pàgina
Cultura = 1 pàgina més 1/3
Esport = 8 pàgines més 1/3
Educació = 1 pàgina més ½
Integració laboral = 1 pàgina
En total s'apropa relativament a les 22'5 pàgines

Observant els resultats i, sense fer un anàlisis exhaustiu quantitatiu, podem veure que:
Sobrepassa 1/3 de la publicació el que es dedica a l'esport

En el present escrit sols comentaré l'article sobre Educació i que amb el nom "Arrenca el curs 2014-2015" ocupa de la Revista el 6,66%.
Fent una lectura reflexiva i sense entrar en cap recopilació de dades quantitatives ni fer un estudi científic qualitatiu, em dono compte que:
L'article es limita a fer una enumeració dels alumnes integrats en centres educatius ordinaris i d'Educació Especial que reben algun tipus de suport per part dels professionals del CREDV.
Quelcom també s'enumera de manera global els recursos utilitzats.
Es donen unes dades globals sobre l'absentisme escolar i es destaca el poc absentisme dels nens/es i nois /es amb discapacitat visual.
A més es completa l'article amb la presentació del primer dia de curs a càrrec de diferents responsables de l'ONCE, CREDV i del Departament d'Ensenyament de la Generalitat de Catalunya.
Per tant, l'article fa una enumeració de dades quantitatives i dona la noticia de l'inici del curs 2014-2015; però no ens dona els resultats acadèmics del curs passat (ni tant sols un breu comentari). Algú em podria dir que axó ja es fa en altres números de la mateixa publicació. Cal dir que he fet una recerca i no he localitzat res de res en publicacions anteriors.
Fent la comparativa amb les 8 pàgines més 1/3 dedicades al esport, es poden donar compte que:
En els escrits dedicats a l'esport s'indica entre altres Questions el nom de l'esport, de l'esportista, els resultats aconseguits i si és el cas els èxits, els premis iYo medalles otorgades, Fins i tot es nombren (en bastants cassos) els entrenadors i/o monitors.
En l'únic article sobre educació, que com ha he esmerçat consta de 1 pàgina i mitja, res de res; paradoxalment no es posa de relleu ni resultats globals, ni el número global per etapes educatives que transiten escolarment indicant els que han de romandre en una mateixa etapa educativa o cicle educatiu, ni el nivell assolit per àrees educatives... i mes punts suspensius per no allargar-me.
Per suposat, tanmateix seria incongruent amb el meu argumentari, sinó quedes a la disposició de les persones interessades amb el tema educatiu, incloent per suposat la Direcció del CREDV, de comentar un tema de present i transcendència futura.

No cal posar de relleu la preocupació que com afiliat a l'ONCE, em dispensa aquesta estranya situació, ja que l'escrit per si mateix ja ho reflecteix.


En una propera ocasió us faré arribar un breu anàlisis sobre l'article que en el mateix número de la Revista Il·lusió ha estat publicat sobre Integració Laboral.



Amb el desig de millorar l'educació que reben els nens/es i nois/es amb discapacitat visual, rebeu una cordial salutació.



Àngel Mas Parera

dijous, 27 de novembre de 2014

Les Biblioteques de Barcelona accessibles i el disseny universal com a fórmula per garantir l'accessibilitat

L'altre dia tenia una estona morta al centre de Barcelona i, tenint en compte que la Xarxa de Biblioteques de la ciutat disposa d'una sèrie d'equipaments amb ordinadors adaptats per a persones amb diversitat funcional, vaig decidir que bé podria aprofitar el temps emprant un d'aquests ordinadors amb ampliador de pantalla Zoomtext.

Quan vaig arribar a la Biblioteca Gòtic-Andreu Nin, situada a la part inferior de Les Rambes, vaig demanar per emprar un ordinador amb Zoomtext i després de parlar amb tres bibliotecàries diferents, em varen comentar que només en tenien un i en aquell moment estava ocupat, tot recomanant-me que la propera vegada fes una reserva per garantir la disponibilitat.

Aquesta estona lliure de que a contracor vaig fruir em va fer reflexionar sobre aquests assumptes i per això voldria fer les següents consideracions.

En primer lloc voldria deixar per escrit la bona voluntat de la bibliotecària que, com la majoria d'integrants d'aquest gremi, va mostrar una gran amabilitat. He de dir que posteriorment vaig arribar a utilitzar el servei, això si, fent una reserva prèvia. Reserva que s'ha de fer en mode formació i, com a tal, s'ha de realitzar a través de mail o telèfon, no podent fer-se a través del servei web.

S'ha de tenir en compte que només hi ha un ordinador accessible a cada biblioteca i dubto que l'usuari que circumstancialment ocupava l'ordinador amb Zoomtext aquella tarda patís algun tipus de discapacitat visual i per això crec que seria bo que aquests ordinadors només s'emprassin pels altres usuaris en cas de que no en quedés cap de lliure dels restants.

Més enllà d'això, s'ha d'agrair a les biblioteques de la ciutat l'esforç que fan instal·lant dispositius com el Zoomtext, el Jaws, les lupes televisió o les línies Braille. Malgrat la inversió, l'ús d'aquests aparells és molt escàs, tant que en un dels casos la bibliotecària em va dir que era el primer usuari que emprava el programari tot i que portava ja un any instal·lat.

És per això que voldria que aquestes línies servissin per incentivar el coneixement i l'ús per part del nostre col·lectiu d'aquestes instal·lacions.

L'altra reflexió que volia fer és que aquest esforç econòmic que les institucions públiques i privades han de fer per adaptar tan sols un d'aquests ordinadors (tenint en compte que les llicències de Jaws i Zoomtext s'apropen als 1000€ i les línies Braille i lupes TV als 3000€) es podria evitar amb polítiques nacionals i internacionals més agosarades que fessin del disseny universal una realitat i que, per exemple, com fa l'empresa Apple, tots els dispositius que sortissin al mercat portessin incorporades les eines necessàries per garantir l'accessibilitat de tots els usuaris, eines que han de ser útils, completes i eficaces, no com l'ampliador de pantalla del Windows que no és més que una ombra del del Mac.

Una altra fórmula per garantir l'accessibilitat a la informació i als sistemes de comunicacions seria potenciar el desenvolupament de programes, aplicacions i dispositius de software lliure que, en base als codis oberts dels existents, treballessin per a millorar les eines d'accessibilitat, afavorint en aquest cas una eficaç integració amb la llengua catalana.

Sobrer aquestes qüestions podríem fer molts debats però per avui ho deixarem aqui, tot convidant-vos a provar les eines accessibles de les Biblioteques de Barcelona. Concretament estan equipades amb aquests aparells les del Gòtic, Sagrada Família, Vilapicina, Poblenou i Francesc Candel. Ja ens explicareu l'experiència!

 

Joan Miquel Roig (@joanmroig) 


dilluns, 3 de novembre de 2014

La lluita per un 9N accessible

Na Raquel Martinez, del mitjà digital LaColumna.cat, ha elaborat un interessant reportatge sobre la lluita per un 9 de novembre accessible per a les persones amb diversitat funcional en que hem participat diversos membres d’Assemblea per la Diversitat i de l’Associació Catalana per la Integració del Cec. Us el reproduïm tot seguit per si és del vostre interès.

Joan Eras (ACIC) “Seria molt contradictori que defensant el dret a decidir se’ns negui l’ oportunitat de l’expressió autònoma a les persones cegues”
Des del 2007, una llei obliga a garantir el vot secret i autònom a les persones cegues i/o amb un alt deficit visual. Després d’anys de lluita, el 2008, per primer cop, una persona cega va poder votar pel seu propi compte.ACIC va ser una de les organitzacions capdevanteres de la reclamació. Aquesta llei, però, no s’aplica a les eleccions municipals, ni a formes electorals com referèndums, consultes o processos participatius. En aquest casos, depen de l’insitució organitzadora la gestió (o omissió) del vot accessible.
Quan el president Mas va signar el decret de convocatòria de la consulta sobre la independència de Catalunya, el 27 de setembre, es van tenir en compte els col·lectius de persones cegues o amb diversitat funcional visual. Així, entre el 30 de setembre i el 18 d’octubre, qui ho necessités podia demanar al 012 un kit per votar en braille, que els havien d’enviar a casa (facilitant les seves dades prèviament).
Però quan el 14 d’octubre aquesta consulta va convertir-se en un procès participatiu, les condicions van canviar. Els sol·licitants del kit no van rebre cap notificació; i en trucar al 012, la resposta va ser que “els hi sabia greu, però no es podia facilitar aquest kit”. L’opció no es contemplava per manca de temps en la nova organització.
Des de col·lectius com l’ACIC (Associació Catalana per la Integració del Cec) – adherida al pacte nacional pel dret a decidir-  o l’Assemblea per la diversitat (AxD), la opinió imperant és la que manifesta Joan Bestard, d’AxD: “Es problema no és manca de temps, sinó de voluntat i previssió”. Per això s’han començat a moure, plantejant propostes alternatives a través de tots els canals possibles. Troben a faltar visibilitat per part dels mass media i millor gestió per part dels partits polítics.
L’Anna Costa, en Joan Bestard i en Joan Miquel Roig, d’AxD, expliquen les propostes plantejades per poder gaudir d’un 9N accessible: des de proporcionar un kit a cada col·legi electoral, fins a formar els voluntaris – que troben un punt clau – en la seva elaboració: amb un simple cartró es podria fer una plantilla amb els requadres de els opcions retallats i inclòs, la pregunta en braille escrita en un punxó. Expliquen que en ser una única papereta, i no fulletons de cada partit, és molt simple i ràpid de fer. Remarquen, a més, que a la consulta organitzada per la societat civil a Arenys de Munt hi havia aquestes plantilles.
Exposen que la manera més ràpida d’organitzar un dispositiu és a través de la formació dels voluntaris i comenten que això s’està fent arribar a l’ANC. De fet, s’acaba de crear una sectorial de l’Assemblea Nacional Catalana de diversitat funcional visual, només falta que s’aprovi en junta. Les seves demandes reben el suport del Consell per la Juventut, una agrupació d’entitats, grups i partits polítics que aplega tots aquells joves que pateixen o treballen amb malalties mentals o diversitats funcionals físiques de tot tipus.
Des d’ACIC, Joan Eras explica que pel que els hi consta a dia d’avui no està previst implementar el sistema de vot habitual (amb plantilla en sistema braille), però estan parlant amb governació per veure -a falta de confirmació o resposta oficial- si es pot usar un altre sistema (per exemple, paperetes que es puguin imprimir abans, en braille).
Eras fa constar la seva preocupació i decepció en relació al tema, però no desespera: “Si hi ha voluntat, hi ha esperança”, diu. Entenen el desconcert a nivell organitzatiu i l’excepcionalitat de la situació; però no troben que això justifiqui la seva exclusió. La preocupació i la decepció venen d’aquí: no estan rebent una resposta perceptiva dels organitzadors. Dins el Parlament, dos partits polítics, ERC i les CUP, estan portant les seves reclamacions per altres vies, unint-se així a la seva batalla.
La ONCE és la gran desapareguda en tot aquest embolic. Ni durant les reivindicacions pel vot accessible, que van començar al 2004, ni en tot aquest procès, s’ha pronunciat o ha establert un pla d’acció o pressió. Les entitats més petites, com ACIC o AxD, lamenten aquest fet; ja que la ONCE és l’entit més poderosa en el camp de la diversitat funcional visual.

Aqui trobareu el contingut original a LaColumna: http://lacolumna.cat/la-lluita-per-un-9n-accessible#.VFeGPDSG_9M



dimecres, 15 d’octubre de 2014

Nova Llei d'Accessibilitat



Segons informa ACIC, el Ple del Parlament de Catalunya ha aprovat la nova llei Catalana d’accessibilitat per 131 vots a favor i que substitueix l’antiga llei del 1991.

La nova llei té com a objectiu actualitzar la legislació catalana basant-se en les previsions de la 
Convenció Internacional de l’ONU de Drets de les Persones amb Discapacitat de 2006, i incorpora importants mesures en favor de les persones amb discapacitat sensorial, i especialment visual.

L’ACIC treballa des de fa anys en la reforma de la llei i el Codi d’Accessibilitat, i ha participat activament en el procés legislatiu que conclou de moment amb l’aprovació de la llei, presentant al • legacions a l’avantprojecte, negociant amb el Departament de Benestar i família; elaborant 
propostes al projecte de llei en fase de tramitació parlamentària, mantenint contactes amb els portaveus de tots els grups polítics que van acollir les nostres propostes en les seves esmenes a la llei, i intervenint en defensa d’aquestes propostes davant la Comissió Parlamentària que ha elaborat i discutit el text. 
La nostra entitat va tenir la gran oportunitat de comparèixer al Parlament per tal de fer aquesta defensa, realitzada per Joan heras en nom de l’associació, i avui una representació d’ACIC ha assistit al ple durant el debat i l’aprovació de la llei.

El resultat de tota la feina conjunta realitzada entre el teixit associatiu, tècnics i diputats és un text legal sense precedents en la legislació catalana, en què la discapacitat visual apareix amb força, tot i que té d’altres mancances com la carència de pressupost o els terminis d’algunes accions.

Entre les mesures que inclou la nova llei, destaquen les següents:

1r. En matèria d’ús de béns i serveis: 


  • 1. Es reconeix l’obligació de facilitar informació accessible en serveis
  • d’ús públic, mitjançant documents en Braille, lletra ampliada o sistemes
  • alternatius. Els productes de consum garantiran un disseny universal, i l’accés a informació rellevant com identificació, data de caducitat, al•lergògens
  • d’aliments, la més rellevant en productes perillosos, i els prospectes dels medicaments.
  • 2. Quant a mitjans audiovisuals: Obligació gradual d’implantar audiodescripció subtitulació i
  • llengua de signes per a la programació audiovisual (TV), i obligació a les productores i distribuïdores de cinema D’audiodescriure i subtitular, a més d’incorporar la audionavegació en la distribució digital de les pel • lícules.
  • 3. S’obliga a les entitats financeres a garantir sistemes tecnològics
  • accessibles i assegurar la confidencialitat.
  • 4. Es regula el dret d’atenció personalitzada en l’ús de serveis
  • públics I alguns de privats com els supermercats.
  • 5. Es regula l’abaratiment de la compra per Internet de les persones amb discapacitat.

2. En l’àmbit educatiu: 

Es reconeix legalment per primera vegada la garantia de l’aprenentatge i ús del braille en l’àmbit educatiu quan es consideri necessari per a la persona amb discapacitat visual. 

3. En les relacions amb l’Administració: 


  • 1. S’obliga a facilitar informació, formularis d’ús freqüent etc, en format accessible.
  • 2.S’obliga a incorporar el braille a targetes i carnets.
  • 3. Es regula l’accessibilitat web.

4. En matèria d’accessibilitat cultural: 


  • 1. S’estableix l’obligació per al Govern, en 2 anys, d’acordar amb els
  • diversos equipaments culturals, el desenvolupament de plans d’accessibilitat a l’edificació i la comunicació,
  • així com dels continguts.
  • 2. S’obliga al govern a establir en 2 anys criteris mínims obligatoris
  • d’accessibilitat dels equipaments culturals.
  • 3.Es regula l’obligació d’una correcta difusió dels serveis culturals i d’altres serveis que siguin accessibles.

5. Participació

pel que fa a la participació, s’acull un model de participació amb una 
formulació més oberta i respectuosa amb la pluralitat d’entitats existent. 

6. Altres novetats: 


  • 1.Tarjeta d’aparcament també per a persones cegues, (les considera incloses en el concepte mobilitat reduïda).
  • 2.Es regula un segell de qualitat per complir les normes d’accessibilitat.
  • 3.S’estableix la Possibilitat de l’Administració d’expropiar als propietaris i
  • comunitats de veïns per fer obres d ’accessibilitatl si es neguen a realitzar-les.
  • 4.Es regula un règim d’infraccions i sancions, i un procediment sancionador.

Valoració 


Des de l’Associació Catalana per a la Integració del Cec, valorem molt 
positivament l’aprovació d’aquesta llei, que recull La majoria de les nostres 
propostes en matèria d’accessibilitat cultural, etiquetat accessible, 
dret d’acompanyament a grans superficies, reconeixement del braille a l’educació i a les relacions amb l’Administració, accessibilitat en matèria audiovisual, etc 

Estem convençuts que serà un instrument important per tal d’avançar en 
polítiques de discapacitat en els propers anys.

Ara cal que es concreti en un bon desenvolupament reglamentari, amb la promulgació del nou Codi d’Accessibilitat, en l’elaboració del qual estem treballant juntament amb els tècnics de l’administració des de 2009. Aquest Decret hauria de veure la llum properament, segons el
compromís electoral de l’actual Govern, tot i que fa força temps que s’hi treballa i s’ha anat endarrerint tant la llei que avui s’aprova com aquest codi.


Des de la nostra entitat, a l’alegria per aquesta fita històrica en les polílticas d’integració de les persones amb discapacitat visual que suposa la aproció d’aquesta Llei, unim la nostra disposició a seguir treballant en el dur camí de 
desenvolupar-la i aplicar-la.


Finalment, des d'AxD volem agraïr la discreta però constant tasca de ll'Associació Catalana per a la Integració del Cec (A.C.i.C.) en la defensa dels nostres drets.

divendres, 10 d’octubre de 2014

Vot accessible pel 9N

La Generalitat ha posat en funcionament un sistema per a la sol·licitud del vot accessible per a la consulta sobre el futur polític de Catalunya.

Les persones amb discapacitat visual que ho vulguin tenen a la seva disposició la documentació de votació accessible en sistema Braille que permet la identificació de l’opció de vot amb garanties d’autonomia i, per tant, el secret de l’opció escollida. La documentació que s’envia conté:

  • a) Un sobre de votació segons el model oficial normalitzat, que està dins d’un sobre etiquetat en sistema Braille com a “Sobre de votació”.
  • b) Una papereta de votació normalitzada, col·locada correctament dins d’una plantilla que permet identificar les opcions de vot, amb unes finestres encunyades mitjançant les quals la persona participant pot marcar amb una “X” les seves opcions de vot.
  • c) Un document, en sistema Braille, amb la data de la consulta i el literal dels dos apartats de la pregunta formulada, així com la posició de les opcions de resposta en la plantilla descrita en el punt anterior.
  • d) Un full explicatiu de la utilització de la documentació, en sistema Braille.

Les persones amb discapacitat visual greu que no coneguin el sistema de lectoescriptura Braille poden ser assistides per una persona de la seva confiança que els faciliti el suport necessari durant l’emissió del vot.

La sol·licitud es realitza, a través del número de telèfon 012, entre els dies 30 de setembre i 18 d’octubre de 2014. Cal indicar el nom i cognoms, el domicili, el número de DNI o NIE i el telèfon de contacte.

La persona que hagi comunicat la seva intenció d’utilitzar el procediment de vot accessible rebrà la documentació de vot en el sistema Braille a casa seva. En el cas que no la rebi, la documentació estarà disponible el dia de la votació a la mesa de consulta que li correspongui.

Igualment, el president o presidenta de la mesa de consulta o, si s’escau, algun dels gestors, acompanya la persona sol·licitant a un lloc específic dins del local de consulta que permeti la manipulació de la documentació tot garantint el secret del vot i facilitant l’autonomia de la persona per exercir-lo.

Una vegada seleccionada la seva opció, se segueix el mateix procediment de votació descrit per a tots els participants.


mës informació alweb de la Generalitat sobre el vot accessible a la consulta


dilluns, 6 d’octubre de 2014

ACIC presenta el llibre de Joana Raspall en tinta i Braille

Els amics d'ACIC presenten demà aquest acte que tindrà lloc a la biblioteca Sagrada Família de Barcelonael 7 d'octubre a les 19:00 

En el marc del programa Parlem amb… la Biblioteca Sagrada Família-Josep M. Ainaud de Lasarte acull la presentació del llibre inèdit de Joana Raspall El retrat de l'avi, un text biogràfic accessible per a persones cegues, editat simultàniament en sistema braille i lletra impresa.

Aquest text va ser editat per l'Associació Catalana per a la Integració del Cec (ACIC) al 2013 en motiu del centenari del naixement de l'escriptora.

El llibre té la particularitat d'integrar el Braille (codi de lectoescriptura de les persones cegues) i la lletra impresa en tinta en el mateix exemplar. A la portada, una fotografia en relleu i color, mostren la jove Joana i el seu avi.

El relat va ser cedit per part de l'escriptora en motiu d'aquesta edició i, editant-lo i publicant-lo amb el suport de l'ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, l'entitat pretén retre homenatge a la seva trajectòria i per altra banda, divulgar el coneixement del sistema Braille i reivindicar-ne el seu ús.

L'acte pot ser d'interès tant per a amants de la literatura com per a professors, monitors, treballadors socials, periodistes de cultura o persones cegues o vidents que tinguin curiositat per descobrir un volum inclusiu amb un un text desconegut de joana Raspall.

L'escriptor cec santfeliuenc i amic personal de l'escriptora , Agustí Vilar, farà una ponència sobre l'autora i a continuació persones cegues i vidents llegiran el retrat que l'homenatjada va fer del seu avi.

A continuació s'explicarà com s'ha produít i gestat aquest projecte, que pretén apropar el Braille a petits i grans.

Intervindran: 
José Ángel Carrey, president d'ACIC; 
Agustí Vilar, escriptor i amic de la Joana Raspall i 
Neus Salvat, psicopedagoga i vicepresidenta d'ACIC.

Llegiran en Braille i lletra impresa: 
Maria José Ania, Paquita Garcia i Francesc Vila.

els assistents que ho desitgin podran adquirir un exemplar del llibre fent una aportació solidària per a l'ACIC en concepte d'ajut per a l'edició i impresió del text.

Dades de l'esdeveniment 

Data i hora:dimarts 7 d'octubre de 2014. 19:00h 
Lloc: Biblioteca sagrada Família. Auditori Josep M. Ainaud de Lasarte
Adreça: Provença, 480 de Barcelona 
Metro Sagrada Família. Busos 19, 33, 34, 50, 51, H10 i V21
AssCatalana

dimarts, 23 de setembre de 2014

Tornada a escola

He extret aquest article de GIRONA INFO, per tal que feu una lectura reflexiva i s'extreguin les conclusions pertinents.

 

GIRONA INFO. 16/09/2014

115 alumnes amb ceguesa i discapacitat visual greu de Girona tornen al col·le

Per a cada alumne amb discapacitat visual s'elabora un Pla Individualitzat d'Atenció

 

REDACCIó

 

Més de 7.500 alumnes amb ceguesa o discapacitat visual greu de tot l'estat afronten en aquests dies la tornada a l'activitat escolar i acadèmica com la resta de companys, amb el suport dels professionals dels equips de suport específic a la ceguesa i la discapacitat visual greu,  formats per professionals d'ONCE i dels departaments d'Ensenyament. El 99% dels estudiants ho faran escolaritzats en centres d'ensenyament ordinari, és a dir, seguint el principi de la inclusió educativa. Aquest model inclusiu ha aconseguit que, en finalitzar l'ESO, la taxa d'abandonament escolar d'aquests alumnes sigui gairebé tres vegades inferior a la mitjana espanyola, un 9,6% enfront del 23,5% d'Espanya, i dos punts per sota de la mitjana europea, que se situa en el 11,9%, segons l'últim informe de l'agència comunitària d'estadística Eurostat.

A Catalunya 1.205 alumnes s'incorporen a les aules: 986, a Barcelona; 115, a Girona; 44, a Lleida i 60, a Tarragona. Tots ells tenen el suport dels professionals del Centre de Recursos Educatius per a Deficients Visuals (CREDV).

En el cas de Catalunya, la distribució dels alumnes per nivells educatius és: 284 escolars corresponen a Educació Infantil; 206 són d'Educació Primària; 144 estan ja a l'ESO; 23 cursen Batxillerat; 68, Formació Professional; 99 són universitaris; i 381 estan inscrits en un altre tipus d'ensenyaments.

La inclusió dels infants amb discapacitat visual en un àmbit educatiu normalitzat respon a la tendència generalitzada de crear un únic sistema on s'integrin tots, prevalent sempre el dret de qualsevol alumne a rebre una atenció educativa equitativa i de qualitat, i respectant les necessitats específiques de cada un d'ells.

A Catalunya, el CREDV / Centre de Recursos Educatius de l'ONCE a Barcelona, coordina per a tot Catalunya, l' atenció de les necessitats educatives derivades de la discapacitat visual de cadascuna de les persones. Intervé en totes les etapes i modalitats educatives, per la qual cosa ha d'adoptar línies d'actuació diverses, flexibles i ajustades, en cada cas, a la situació que s'ha de tractar amb la finalitat de poder donar al alumne la resposta més correcte. El seu àmbit d'intervenció s'estén a Aragó, Illes Balears, i La Rioja.

Per a cada alumne amb discapacitat visual s'elabora un PlaIndividualitzat d'Atenció, segons les seves necessitats, i se li assigna un mestre/a itinerant encarregat, entre altres funcions, d'assessorar al centre i al professorat d'aula, assessorar i orientar les famílies i realitzar un treball directe amb l'alumne.

Aquest treball directe és possible gràcies als professionals del Centre de Recursos Educatius per a Deficients Visuals (CREDV) / CRE ONCE Barcelona, que abasta tots aquells aspectes que puguin afavoriri potenciar la plena inclusió educativa de la persona: estimulació visual; autonomia personal, orientació i mobilitat, ensenyament d'unsistema de lecto-escriptura (braille o tinta); aprenentatge de l'ús de latiflotecnologia (tecnologia adaptada); orientació acadèmica i professional; oci i temps lliure; currículum escolar; adaptació de recursos educatius; tecnologies de la informació i la comunicació, etc. A més, el mestre de suport itinerant coordina i realitza el seguiment de la intervenció d'altres professionals amb l'objectiu d'aconseguir la major autonomia de l'alumnat i dels professors dels centres, peròsense substituir en cap cas.

Els Equips Específics estan formats per diferents professionals, experts en diferents àrees d'intervenció: mestre, tècnic de rehabilitació, psicòleg, pedagog, treballador social, instructor en tecnologia accessible (tiflotecnologia)...

L'atenció va dirigida a totes les etapes educatives, des de l'atencióprimerenca i educació infantil, als ensenyaments obligatoris -Primària i Secundària-, ensenyaments post obligatoris i estudis universitaris, educació de persones adultes i atenció a alumnes escolaritzats en centres d'educació especial.

Per a cada nou curs, els serveis de producció bibliogràfica de l'ONCE treballen intensament, perquè, en la tornada a l'escola, els nens i joves cecs puguin portar a les motxilles, des del primer dia de classe, i amb la mateixa il·lusió que els seus companys, els mateixos llibres, peròtranscrits al sistema braille. Molts d'ells, compten amb adaptacions tecnològiques i informàtiques facilitades per l'ONCE per seguir el curs: ordinadors que parlen; anotadors i calculadores parlants; impressores en braille; lectors de pantalla...

 

 

              

                                                                                                       Àngel Mas Parera

dijous, 18 de setembre de 2014

ADLAB Final Meeting

A continuació us fem cinc cèntims del programa d'ADLAB Final Meeting, el Congrés sobre Audiodescripció al qual assistirà una delegació d'Assemblea per la Diversitat. Aquest aconteixement tindrà lloc demà divendres 19 a Brussel·les.



VRT amb seu a Brussel·les


19 de setembre del 2014

10.00 - 10.30
Benvinguda, registre de participants I esmorzar.
10.30-– 10.50
Chris Taylor. Visió general de les fites d’ADLAB.
10.50 – 11.10
Bernd Benecke. La ‘instantània’.
11.10 – 11.30
Chris Taylor. Anàlisi de text I audiodescripció.
11.30 – 11.50
Iwona Mazur. La prova.
11.50 – 12.10
Aline Remael. El manual.
12.10 – 12.30
Manuela Francisco. L’e-book.
12.30 – 14.00
Dinar
12.30 – 15.50
Stefano Dalmato. Sostenibilitat.
15.50 – 16.00
Erik de Snerck. VRT I audiodescripció… Guiant cap a.
16.00 – 18.00
Debat – Membres d’ADLAB I tots els convidats.

Temes
Audiodescripció – L’estat de l’art a Europa.
Audiodescripció – Col·laboració Europa-àmplia.
Audiodescripció – Des del punt de vista de l’usuari final.
Des del punt de vista del proveïdor.
Des del punt de vista del descriptor.
Des del punt de vista del realitzador.
Audiodescripció – Futures línies de desenvolupament.
Audiodescripció – Desenvolupament de l’ensenyament i cursos a la universitat.
Audiodescripció – Els seus usos diversos.
Audiodescripció – Aplicacions didàctiques.

dimarts, 2 de setembre de 2014

11s2014: Amb V de Diversitat

Com cada any, el dia Onze de Setembre es celebra la Diada Nacional de Catalunya, una jornada festiva per reivindicar els drets del nostre país. Enguany, però, l’ocasió es torna més important ja que es compleixen 300 anys de la derrota dels austriacistes a la Guerra de Successió amb la caiguda de la capital catalana, si bé és cert que Mallorca va aguantar fins a l’any 1715.  La derrota enfront dels borbons va suposar la pèrdua dels drets i llibertats nacionals catalanes i l’inici del procés d’assimilació per part del Regne de Castella. 
Enguany, coincidint amb la voluntat del poble català d’exercir el Dret a Decidir amb la consulta de dia 9 de novembre, s’ha organitzat una V per tal d’escenificar les ganes de democràcia de la ciutadania de Catalunya.
Des d’Assemblea per la Diversitat, com a associació integrant del Pacte Nacional pel Dret a Decidir (PNDD) no podíem faltar a aquesta important cita com a defensors de la democràcia, la pluralitat i la llibertat.  A més dels membres d’AxD altres col•lectius d’invidents i deficients visuals del país (com Cecs.cat) també hi participaran amb nosaltres.
D’aquesta manera, volem convidar a tothom que comparteixi aquest anhel de llibertat que es posi en contacte amb nosaltres per inscriure’s al mateix tram de la V. És una jornada molt important per visibilitzar l’adhesió del col•lectiu d’invidents a la voluntat de construir un país millor, una societat que defensi valors com la voluntat, la vitalitat, la virtut o la valentia. 

divendres, 11 de juliol de 2014

Assemblea per la Diversitat a La Vanguardia

L’Assemblea que entre tots i totes vam crear i estem fent créixer dia a dia ha aparegut per primer cop a un mitjà de comunicació estatal i en portada!
El passat 21 de juny es va publicar un artícle en el qual la companya i membre fundadora Alba Mestres, va cedir el seu testimoni com a estudiant amb diversitat funcional al diari. En aquest, va poder detallar les seves experiències i opinions respecte al sistema educatiu i el seu pas per la Universitat de Barcelona.
Com a reflexions més rellevants, l’assembleària va voler esperonar a tota la comunitat educativa i societat en general, a seguir treballant a favor de l’adaptació dels estudis de les persones amb diversitat funcional. Va quedar palès, que tal i com demostra la seva experiència, la voluntat i persistència a vegades pot amb tot.
Alhora, també va quedar de manifest que encara queda molt camí per recórrer, ja que, com ella deia en l’article, no sempre els assessors técnics en discapacitat visual, ofereixen un suport real als estudiants amb deficiències visuals que prenen decisions trencadores o pioneres.
L’article va servir també per donar a conèixer la nostra associació; aquella que de mica en mica va arribant a més gent i més llocs. Textualment, el que es podia llegir al diari en la versió paper (i digital per subscriptors) va ser:
"El col•lectiu de gent cega es desvia massa cap al cupó, i és important integrar en la diversitat". La sentència és de la farmacèutica i estudiant de Medicina Alba Mestres. Que la rebin a la universitat i fins i tot a l'institut amb un no a les seves pretensions és l'habitual. "Tant, que fa any i mig vam crear l'Assemblea per la Diversitat. Som uns vint estudiants de diferents àrees, de psicopedagogia, professors d'institut, ciències polítiques, educació especial..." cecs.
El principal objectiu és que no els parin ni els afegeixin barreres "Cal obrir ments”.
Després de la publicació de l’article que podeu trobar sencer en aquest enllaç.
L’Alba va deixar unes línies d’agraïment que reproduim a continuació:
“Moltes gràcies a tots pels missatges de suport que m’heu fet arribar des de la publicació de l’article a La Vanguardia! Tots m’han fet molta molta il•lusió!
Realment tot el que sóc i on he pogut arribar els hi he d’agraïr als meus parons i a la meva germaneta; ells des de ben petita van confiar en mi; no em van deixar caure mai, i em van fer creure amb el valor de l’esforç i la persistència.
També tots els companys d’escola, universitat etc, etc, etc heu fet que el camí sigui més fàcil i que superar els obstacles sigui més senzill entre tots!
Per últim dir que amb l’article només volia animar a tots aquells a qui la por del començament d’alguna cosa nova els pot paralitzar, perquè no sigui així, perquè ho intentin i ho lluitin.
Vivim en una societat diversa en que cal que poc a poc, ens anem plantejant que la discapacitat també pot ser capacitat. Que evidentment no tothom pot fer-ho tot, però que tampoc pot donar-se com a vàlid o acceptable que un col•lectiu com el de persones cegues estigui tant i tant lligat a un sol ofici, i això sigui el més normal.
Com vaig dir a l’article, vaig fer Farmàcia perquè m’agradava la carrera i les sortides professionals, i em vaig començar medicina sempre tenint al cap la dita “El saber no ocupa lugar”, i per tant, seguir aprenent d’una disciplina germana creia que m’aportaria més!
En definitiva, tal i com diu la cançó de la meva amiga Laura, Obrim els Ulls!”
 
Des d’Assemblea volem sumar-nos a les felicitacions generalitzades i volem encoratjar a tots aquells que tinguin somnis a lluitar-los! Com sempre diem, Junts #SomDiversitat i #SomCapacitat! Així que ja sabeu, qui es vulgui unir a nosaltres per seguir construint una societat més diversa, més inclusiva, i amb menys barreres pot contactar amb nosaltres a través del correu: assembleadiversitat@gmail.com

dijous, 15 de maig de 2014

En Gabi, el meu amic que vol ser jutge

Segurament durant aquests darrers dies haureu vist més d’una vegada el cas den Gabriel (Gabi, pels amics), un jove cec de Valladolid que vol ser jutge.
Puc dir que en Gabi és amic meu des de fa anys. Varem coincidir a uns campaments d’anglès ja fa molts d’anys i li tenc una gran estima. De fet, els lectors del meu blog (www.histeries.com) recordareu que ja fa temps hi va escriure una serie de posts.
Ahir horabaixa jo el volia trucar per felicitar-lo doblement, per una banda, per la decisió favorable i unànime del Consell General del Poder Judicial perquè els invidents puguin ser jutges i, d’altra banda, en l’àmbit més personal, per l’èxit de la seva campanya.
Tal va ser la meva sorpresa, però, que va ser el propi Gabi que em va telefonar per donar-me les gràcies perquè, i ja no ho recordava, vaig ser jo qui fa uns mesos, i quan em va preguntar si com a opositor sabia dir-li si un cec podia ser jutge o no, el vaig animar a fer una campanya de signatures a Change.org perquè el Ministeri de Justícia espanyol es pronunciés en aquest sentit.
És per això que volia escriure aquestes línies, per transmetre aquest doble missatge: Per una banda, reiterar aquesta vegada en primera persona que l’activisme no és en va, que és molt útil cercar qualsevol via de participació política per defensar els nostres drets i els nostres interessos, a la recerca de la democràcia social o participativa, que va molt més enllà de tirar una papereta en una urna cada quatre anys, cosa que s’ha de fer però així com està muntat el sistema (electoral) té molt poc impacte real.
Per altra banda, un altre missatge que entenc rellevant, és que les persones invidents podem exercir la judicatura i, així, s’acaba amb una situació d’inseguretat jurídica i d’injustícia (i mai millor dit). Som capaços i això només ha estat un petit pas. Ara cal seguir treballant per la inserció professional de les persones cegues i deficients visuals, lluitant per la igualtat material no només a l’àmbit de l’Administració Pública, però sense oblidar de reclamar d’ella els nostres drets.

#SomDiversitat #SomCapacitat

Joan Miquel Roig (@joanmroig)

dissabte, 3 de maig de 2014

Reflexionem una mica...

L'Organització Mundial de la Salut (OMS) al 1980 elavora La Classificació Internacional de Deficiències, Discapacitats i Minusvàlues (CIDDM) i elavoren les següents definicions:

 

Dèficit: pèrdua o anormalitat d'una funció o d'una estructura anatòmica, fisiològica o psicològica. No indica malaltia.

 

Discapacitat: restricció o absència de la capacitat de realitzar una activitat en la forma que es considera normal per a l'ésser humà.

 

Minusvàlua / handicap: situació que limita a l'individu o li impideix desenvolupar el rol que és normal per a ell, conseqüència d'un dèficit o discapacitat. En funció de l'edat, el sexe, factors socials i culturals.

 

 

Però al 2011 es canvia per La Classificació Internacional del Funcionament, de la Discapacitat i de la Salut (CIF) a la qual el terme dèficit queda substituit per Funcionament: Terme genèric per a designar totes les funcions i estructures corporals, la capacitat de desenvolupar activitat i la posibilitat de participació social de l'ésser humà.

 

El terme Discapacitat varia una mica la seva definició: limitació en la capacitat de dur a terme activitats i les restriccions en la participació social de l'ésser humà.

 

Salut: element clau per relacionar funcionament i discapacitat.

 

Que penseu?

Esteu d'acord amb el que diu l'OMS?

 

 

 

 

Elena Gutierrez
 

#Somdiversitat!

dijous, 1 de maig de 2014

La manca d'inclusió laboral, handicap per assolir la integració

A dia d'avui a la nostra societat és pot dir que el col•lectiu de persones amb diversitat funcional, i concretament la visual, s'ha inserit al teixit educatiu i acadèmic de forma satisfactòria,  tot i les barreres i dificultats amb que hem de lluitar cada dia.
Per altra banda, podem concebre el nostre entorn, i en concret la ciutat de Barcelona, com una capital accessible que ha fet en els darrers anys esforços per permetre que les persones cegues i deficients visuals siguin autònomes en la seva vida quotidiana. Tot i que encara queden esforços per fer, com en l'àmbit de la poc fiable megafonia dels busos.
A més, parlant d'entreteniment, son incipients les iniciatives culturals i de lleure que tracten, a través del disseny universal, d'acostar-se a aquest col•lectiu; des de la tasca audiodescriptora de TV3 passant per diversos teatres i cinemes.
Emperò, tot això no és suficient per garantir la vida independent i plena de les persones amb diversitat funcional visual ja que si aquestes no troben feina tots els esforços que s'han fet en els altres àmbits de la inserció queden buits de contingut o, fins i tot, inutilitzats.
A la nostra societat, el lloc de treball representa l'espai on es destinen la major part de les hores del dia i, per tant, és un dels principals focus de relació social. Per altra banda, constitueix la principal, sinó única, font d'ingressos per la major part de la població i, per aquests motius, la inaccessibilitat de les persones amb diversitat funcional visual a aquest sector comporta greus dificultats per la seva normal socialització i fins i tot per la seva realització i autoestima.
Allò paradoxal d'aquesta situació, com passa en general a tots els integrants de l'anomenada "Generació Perduda" però amb més èmfasi per les persones amb diversitat funcional, quan s'han fet molts esforços per aconseguir que, tot i les dificultats, aquestes persones arribin a la universitat, tinguin coneixements informàtics i d'idiomes, tot això sigui en va.
L'arrel d'aquest problema, al meu entendre, es troba en la manca de voluntat política per fer que la igualtat formal es traslladi a la igualtat material. Molts son els instruments legals que propugnen la igualtat i les dinàmiques de l'affirmative action o discriminació positiva però, a la pràctica, aquestes no son més que proclames al vent, brindis al sol.
Per una banda, la pròpia Administració posa traves a les persones amb diversitat funcional amb els nefastos i inapropiats "certificats d'aptitud" que no s'exigeixen a la resta de la població. 
A més, la manca d'un punt d'informació centralitzada sobre els processos de selecció del sector públic per a persones amb diversitat funcional fa que aquestes places sovint quedin desertes, per incompliment tàcit del principi de publicitat, i siguin posteriorment ocupades per aspirants del torn ordinari. En aquest sentit, ja es difícil per a qualsevol persona entrar a conèixer el món de l'ocupació pública però pel que fa a les persones amb diversitat funcional és missió impossible conèixer els drets i deures, el funcionament del procés de selecció de cada tipus de plaça o, simplement, el catàleg de places reservades per aquest col•lectiu.
Per altra banda, i més enllà del màrqueting, les empreses privades molt sovint no compleixen la política dels "porcentatges" sense que això els suposi cap problema o sanció. Aquesta política l'apliquen fins i tot les grans corporacions relacionades amb l'àmbit de la diversitat funcional, les quals sovint es limiten a cercar i oferir la venda del cupó i altres llocs poc qualificats que, si ben respectables, no son fàcils de desenvolupar per una persona cega com "mosso de magatzem" o "netejadora" (sic).
En un altre ordre de coses, i això és imputable tant a sector públic com a sector privat, quan cerquen persones amb discapacitat sovint hi afegeixen "però que no es noti". Amb això volem dir que sempre que poden trien persones que tinguin un certificat de discapacitat del 33% (el mínim legal), per la qual cosa les persones amb una diversitat funcional més visible encara tenen més dificultats per aconseguir una feina.
Si els interessàs, això seria fàcil de solucionar separant els "cupos" o places reservades inserint el rang del 33 al 66% i per altra banda els de més del 66%.
Per altra banda, fàcil també seria eliminar els "certificats d'aptitud" i que, com en la resta dels casos, tenir la titulació requerida i superar el procés selectiu en qüestió fossin elements suficients per aconseguir la plaça.
I encara també seria fàcil la creació d'una oficina d'assessorament multiadministrativa i multisector a l'àmbit de l'ocupació pública per a persones amb diversitat funcional.
Com tot, però, és qüestió de voluntat.

 
Joan Miquel Roig (@joanmroig)


dilluns, 28 d’abril de 2014

The Perfect Match, una gran experiència

"The Perfect Match" ha estat un projecte europeu d'intercanvi juvenil coordinat per la entitat italiana Lunaria amb la participació d'entitats catalanes (COCAT), belgues i búlgares. Va tenir lloc aquesta Setmana Santa a prop de la localitat italiana de Poggio Mirteto Scalo.
Tot va començar ja fa un grapat de mesos quan na Cristina de COCAT es va posar en contacte amb Assemblea per la Diversitat per tal de que els ajudéssim a preparar un intercanvi europeu que tingués com a temàtica la diversitat funcional visual.
Des del primer moment ens hi varem bolcar ja que varem creure molt important que una entitat com COCAT volgués implicar-se en aquesta temàtica.
Així, la nostra participació va passar per la realització de diverses dinàmiques de formació de les participants així com per l'aportació de participants amb problemes visuals de la nostra entitat. Al final, però, varem tenir algunes baixes per motius diversos i tot i que no ho teniem previst jo mateix vaig acabar participant al projecte.
Al principi i per motius d'estudi tenia els meus dubtes en assistir-hi però, més enllà d'això, puc assegurar que ha estat una experiència molt profitosa i enriquidora a nivell personal, tant per les dinàmiques i interaccions del propi projecte com també, bàsicament, per les relacions amb altres joves europeus.
En qualsevol cas, entenc que el més important d'aquest projecte ha estat la convivència i la interacció de joves amb i sense diversitat funcional de distints països europeus ja que es tracta d'una immersió a la sensibilització i a la inclusió que al nostre entendre afavoreix la formació de joves en l'àmbit de la inserció a través de la convivència i el coneixement mutu, podent els participants aplicar els seus aprenentatges i experiències a la seva comunitat una vegada acabat l'intercanvi.
Amb això volem dir que es tracta d'una activitat de sensibilització perquè, més enllà del contingut del projecte en si, té un caràcter intensiu, diferent d'activitats com el Festival Diversitat, que té un caràcter extensiu.
En un altre ordre de coses, pel que fa al contingut de The Perfect Match s'ha de dir que la sensibilització envers la diversitat funcional a través de l'art és un enfocament encertat però a vegades s'ha trobat en falta un debat més profund respecte la situació dels joves amb deficiències visuals als distints països europeus.
Més enllà de la participació física a l'intercanvi, hem de dir que des d'Assemblea per la Diversitat consideram molt profitosa aquesta experiència de partnership amb COCAT, que s'emmarca en la nostra estratègia de sensibilització i també de networking i treball en xarxa amb altres entitats i, alhora, ens ha permès obrir els ulls més enllà dels projectes locals als quals participam, fent-nos venir ganes d'ampliar els nostres horitzons i teixir una xarxa de joves activistes envers la diversitat funcional a nivell europeu.
D'aquesta manera, i ja per acabar, volem agrair a COCAT que ens convidés a gaudir d'aquest projecte i també a tothom que hi ha participat, especialment a na Laia, les Laures, n'Àgata, n'Elena, n'Elisenda i na Silvia.
Joan Miquel Roig

diumenge, 30 de març de 2014

Reflexions sobre el CRE

EL EQUIPO PSICOPEDAGÓGICO DEL CREDV.

 

 

          Me han informado y a ciencia cierta he corroborado que el actual Equipo Psicopedagógico del CREDV (Centre de Recursos Educatius per a Deficients visuals), está formado exclusivamente por profesionales videntes y que no forma parte del equipo ningún professional con deficiencia visual o ceguera. El hecho me ha sorprendido muy mucho (nunca mejor empleada la expresión "muy mucho"), por lo que de incongruencia tiene.

         

A continuación expondré brevemente mi opinión, partiendo de la historia, su quehacer professional y finalizar con una serie de preguntas que me planteo y sugiero sean reflexionadas por los lectores. Por otro lado espero y deseo sepan ver en mis aportaciones que lo único que pretendo es lo mejor para el alumnado con una deficiencia visual severa y/o ceguera y, en ningún caso valorar la dedicación y profesionalidad de los componentes videntes actuales del Equipo Psicopedagógico .

 

 

- Breve historia del Equipo Psicopedagógico:

El EAP ("Equip d'Assessorament Psicopedagògic"),  fue creado en 1983, estando formado por profesionales  del Departament d'Ensenyament de la Generalitat de Catalunya. Si bien, han habido varios profesionales de la ONCE de este perfil, que realizaban también funciones en este ámbito. Por lo tanto el EAP más los profesionales de la ONCE formaban, aunque no quedara explicitado, lo que podríamos llamar como el Equipo Psicopedagógico.

El EAP fue suprimido el 18 de mayo de 2012, quedando integrados sus profesionales en el llamado formalmente Equipo Psicopedagógico del CREDV.

 

 

- Algunas de las funciones más significativas del Equipo Psicopedagógico son:

. Identificación, diagnóstico y orientación de la atención a los alumnos con discapacidad visual de nueva detección.

. Evaluación psicopedagógica de los alumnos con necesidades educativas derivadas de discapacidad visual que se ha de entregar al servicio educativo de zona y al director del CREDV.

. Seguimiento del alumno con discapacidad visual, que la Comisión de deteccción determine, y que se ha de recoger en un informe que se entregará al EAP de la zona y al director del CREDV.

. Valoración sistemàtica del proceso educativo de los alumnos con discapacidad visual durante su escolaridad, como mínimo a EI 5 años, a 2 de primaria, a 6 de primaria y a 2 de educación secundaria obligatoria.

 . Colaboración con el servicio educativo de zona en la elaboración de los dictámenes y en la orientación educativa de los alumnos con discapacidad visual.

. Colaboración con los maestros itinerantes y el servicio educativo de zona en la orientación educativa y la adaptación curricular de los alumnos con discapacidad visual.

 . Prescripción del material específico que pueda requerir el alumno con discapacidad visual.

. Colaboración con todos los propesionales que participan en el proceso educativo del alumno, así como con otros servicios educativos específicos  y con otros servicios y especialistas externos al centro educativo.

. Orientación y asesoramiento a las familias en la toma de decisiones relacionadas con sus hijos.

 

 

- Algunas de las preguntas, como profesional jubilado, me planteo son:

. ¿Existen personas afiliadas a la ONCE con la titulación universitaria de Psicólogo, Pedagogo o Psicopedagogo?

. ¿El perfil de los profesionales afiliados a la ONCE no se corresponde a lo exigido para formar parte de un Equipo Psicopedagógico?

. ¿La Dirección actual del CREDV no cree en los profesionales con deficiencia visual?

. ¿Considera la Dirección actual del CREDV que los profesionales afiliados no son aptos para el desempeño de la mayoría de las funciones exigidas?

. ¿La inclusión laboral es excluyente en el Equipo Psicopedagógico?

. ¿El compartir, colaborar y distribuir equitativamente el trabajo, es una señal de trabajo cooperativo e inclusivo?

. ¿Por qué, hasta el presente curso 2013-2014, siempre ha formado parte del Equipo Psicopedagógico del CREDV, algún profesional con deficiencia visual y/o ceguera?

. ¿Es posible que haya profesionales videntes que no crean en las capacidades de los profesionales invidentes?

. ¿Es que los profesionales invidentes no pueden realizar la mayor parte de ocupaciones en una misma profesión?

. ¿Hay contradicciones entre los objetivos de las Jornadas de orientación Académica y Profesional que viene organizando el CREDV con una periodicidad anual y la respuesta de la Dirección del CREDV?

. ¿Es una cuestión de políticas educativas?

. ¿Serà un tema de celos por parte de...?

...

...

 

 

          Por último quisiera decir que no creo en las casualidades en hechos como el expuesto; pero desconozco los motivos y sólo me queda mostrar mi ¡TRISTEZA¡

 

 

 

                                                                                                            Àngel Mas Parera