dilluns, 24 de febrer de 2014

Sensibilitzant la població

Escrit d'un veí de Montcada i Reixac.
 
Aquest diumenge vaig veure a les notícies de TVE com uns estudiants d'arquitectura es posaven en la pell de discapacitats físics i sensorials amb la intenció de prendre consciència de les dificultats que troben aquestes persones per bellugar-se diàriament en l'espai urbà, i així tenir en compte aquest factor de cara als projectes que desenvolupin en la seva futura vida professional.

Un no és arquitecte, però fa temps que tinc consciència del mal que pots prendre si trepitges malament en determinats punts del carrer Major. I no cal tenir una discapacitat perquè aquestes trampes et passin inadvertides: hi pots caure esquivant la gent, el trànsit rodat o les terrasses del bar. Tant costa trobar solucions com (o similars) a la de la foto de la dreta?
 
Jaume
 
Té molta rao, per aquest carrer hi passava quan anava a l'escola i més d'un cop m'havia ensopegat amb els forats dels arbres o com es digui.
 

dimarts, 11 de febrer de 2014

LES MANS

Fa uns dies, després del darrer examen del primer quatrimestre, dinant al bar de la Facultat de Medicina de la UAB amb uns companys de classe va sortir el tema de la "Diversitat Funcional". Jo els hi vaig comentar que portava dies que volia escriure un article en aquest blog sobre diversitat funcional i fisioteràpia, i van voler col·labarar.

 

Vam fer una pluja d'idees i a tots ens va semblar perfecte parlar de les mans. Ja sé que molts de vosaltres direu: què té a veure les mans, la fisioteràpia i la diversitat funcional?

Doncs hi té a veure molt ja que les mans per a un fisioterapeuta són l'element clau i per a una persona amb diversitat funcional el tacte és el mitjà de comunicació que utilitza.

 

Però teniem dubtes saber si a algú l'interessaria i vam fer un debat a classe per si algú ens aportava alguna idea més i si mostraven interés.

 

Tots van respondre amb molt d'interés i amb ganes de llegir el que publicaria: no sé a que estàs esperant, a mi m'encantaria!! Van dir tos.

I no sabeu la il·lusió que em va fer sentir aquesta resposta. Vam sortir per la porta directes als ordinadors de la biblioteca. Entre deu vam fer un esborrany individual i el vam mostrar als companys de classe. I de tots va sortir aquest escrit.

 

Les mans parlen de com ets tu, de les qualitats que tenim al néixer i del que has fet amb elles, del que t'ha passat i de la filosifia que tenim de vida.

 

No hi ha dues mans iguals, totes tenen unes característiques úniques. Les mans són com un mapa topogràfic, hi ha muntanyes, valls, rius, arbres, prats, un traçat original i un altre que hem anat modificant amb el pas del temps. Només necessitem les claus de la interpretació per interpretar aquestes senyals. La mà és un mapa de la teva vida. A les mans hi han illes, ramificacions, relleus, cadenes, discontinuitat a les línies, quadrats, triangles, cercles, barres, estrelles, cada mà te les seves figures, i cada figura significa alguna cosa, quan les mirem amb una lupa.

 

Les mans d'un fisioterapeuta són un instrument de coneixement i eina de treball per excel·lència. Veritablement són pocs els que saben de l'existència d'un petit cervell a cadascun dels dits de la mà, en algun lloc entre falange, falangina i falangeta.

 

A llarg de la història de la fisioteràpia i des d'un primer moment, les mans del fisioterapeuta han sigut utilitzades com instrument per obtenir i aplicar coneixement.

 

Quan estàs llegint les mans no estàs esbrinant res, estàs interpretant uns signes i avisan d'uns perills, els quals no són nous, doncs ja t'has ensopegat més d'un cop en cadascuna d'aquestes pedres.

 

Les dades històriques de lectura de mans són interminables, només donaré una dada, després cadascú pot buscar-ne més. Aristòtil va ser el primer en afirmar que els solcs, plecs i línies de les mans són el resultat d'una unió muscular i nerviosa guiada pel cervall.

 

Fixeu-vos quina meravella: si un dia per accident perdeu les mans i us implanten les mans d'un cadàver, quan el teu cervell accepta aquestes mans com a seves, les línies aniran canviant fins transformar-se en les que teniu ara, ja que tu ets així, no com la persona de qui eren aquelles mans abans.

 

 

 

 

Elena Gutiérrez