dijous, 27 de novembre de 2014

Les Biblioteques de Barcelona accessibles i el disseny universal com a fórmula per garantir l'accessibilitat

L'altre dia tenia una estona morta al centre de Barcelona i, tenint en compte que la Xarxa de Biblioteques de la ciutat disposa d'una sèrie d'equipaments amb ordinadors adaptats per a persones amb diversitat funcional, vaig decidir que bé podria aprofitar el temps emprant un d'aquests ordinadors amb ampliador de pantalla Zoomtext.

Quan vaig arribar a la Biblioteca Gòtic-Andreu Nin, situada a la part inferior de Les Rambes, vaig demanar per emprar un ordinador amb Zoomtext i després de parlar amb tres bibliotecàries diferents, em varen comentar que només en tenien un i en aquell moment estava ocupat, tot recomanant-me que la propera vegada fes una reserva per garantir la disponibilitat.

Aquesta estona lliure de que a contracor vaig fruir em va fer reflexionar sobre aquests assumptes i per això voldria fer les següents consideracions.

En primer lloc voldria deixar per escrit la bona voluntat de la bibliotecària que, com la majoria d'integrants d'aquest gremi, va mostrar una gran amabilitat. He de dir que posteriorment vaig arribar a utilitzar el servei, això si, fent una reserva prèvia. Reserva que s'ha de fer en mode formació i, com a tal, s'ha de realitzar a través de mail o telèfon, no podent fer-se a través del servei web.

S'ha de tenir en compte que només hi ha un ordinador accessible a cada biblioteca i dubto que l'usuari que circumstancialment ocupava l'ordinador amb Zoomtext aquella tarda patís algun tipus de discapacitat visual i per això crec que seria bo que aquests ordinadors només s'emprassin pels altres usuaris en cas de que no en quedés cap de lliure dels restants.

Més enllà d'això, s'ha d'agrair a les biblioteques de la ciutat l'esforç que fan instal·lant dispositius com el Zoomtext, el Jaws, les lupes televisió o les línies Braille. Malgrat la inversió, l'ús d'aquests aparells és molt escàs, tant que en un dels casos la bibliotecària em va dir que era el primer usuari que emprava el programari tot i que portava ja un any instal·lat.

És per això que voldria que aquestes línies servissin per incentivar el coneixement i l'ús per part del nostre col·lectiu d'aquestes instal·lacions.

L'altra reflexió que volia fer és que aquest esforç econòmic que les institucions públiques i privades han de fer per adaptar tan sols un d'aquests ordinadors (tenint en compte que les llicències de Jaws i Zoomtext s'apropen als 1000€ i les línies Braille i lupes TV als 3000€) es podria evitar amb polítiques nacionals i internacionals més agosarades que fessin del disseny universal una realitat i que, per exemple, com fa l'empresa Apple, tots els dispositius que sortissin al mercat portessin incorporades les eines necessàries per garantir l'accessibilitat de tots els usuaris, eines que han de ser útils, completes i eficaces, no com l'ampliador de pantalla del Windows que no és més que una ombra del del Mac.

Una altra fórmula per garantir l'accessibilitat a la informació i als sistemes de comunicacions seria potenciar el desenvolupament de programes, aplicacions i dispositius de software lliure que, en base als codis oberts dels existents, treballessin per a millorar les eines d'accessibilitat, afavorint en aquest cas una eficaç integració amb la llengua catalana.

Sobrer aquestes qüestions podríem fer molts debats però per avui ho deixarem aqui, tot convidant-vos a provar les eines accessibles de les Biblioteques de Barcelona. Concretament estan equipades amb aquests aparells les del Gòtic, Sagrada Família, Vilapicina, Poblenou i Francesc Candel. Ja ens explicareu l'experiència!

 

Joan Miquel Roig (@joanmroig) 


dilluns, 3 de novembre de 2014

La lluita per un 9N accessible

Na Raquel Martinez, del mitjà digital LaColumna.cat, ha elaborat un interessant reportatge sobre la lluita per un 9 de novembre accessible per a les persones amb diversitat funcional en que hem participat diversos membres d’Assemblea per la Diversitat i de l’Associació Catalana per la Integració del Cec. Us el reproduïm tot seguit per si és del vostre interès.

Joan Eras (ACIC) “Seria molt contradictori que defensant el dret a decidir se’ns negui l’ oportunitat de l’expressió autònoma a les persones cegues”
Des del 2007, una llei obliga a garantir el vot secret i autònom a les persones cegues i/o amb un alt deficit visual. Després d’anys de lluita, el 2008, per primer cop, una persona cega va poder votar pel seu propi compte.ACIC va ser una de les organitzacions capdevanteres de la reclamació. Aquesta llei, però, no s’aplica a les eleccions municipals, ni a formes electorals com referèndums, consultes o processos participatius. En aquest casos, depen de l’insitució organitzadora la gestió (o omissió) del vot accessible.
Quan el president Mas va signar el decret de convocatòria de la consulta sobre la independència de Catalunya, el 27 de setembre, es van tenir en compte els col·lectius de persones cegues o amb diversitat funcional visual. Així, entre el 30 de setembre i el 18 d’octubre, qui ho necessités podia demanar al 012 un kit per votar en braille, que els havien d’enviar a casa (facilitant les seves dades prèviament).
Però quan el 14 d’octubre aquesta consulta va convertir-se en un procès participatiu, les condicions van canviar. Els sol·licitants del kit no van rebre cap notificació; i en trucar al 012, la resposta va ser que “els hi sabia greu, però no es podia facilitar aquest kit”. L’opció no es contemplava per manca de temps en la nova organització.
Des de col·lectius com l’ACIC (Associació Catalana per la Integració del Cec) – adherida al pacte nacional pel dret a decidir-  o l’Assemblea per la diversitat (AxD), la opinió imperant és la que manifesta Joan Bestard, d’AxD: “Es problema no és manca de temps, sinó de voluntat i previssió”. Per això s’han començat a moure, plantejant propostes alternatives a través de tots els canals possibles. Troben a faltar visibilitat per part dels mass media i millor gestió per part dels partits polítics.
L’Anna Costa, en Joan Bestard i en Joan Miquel Roig, d’AxD, expliquen les propostes plantejades per poder gaudir d’un 9N accessible: des de proporcionar un kit a cada col·legi electoral, fins a formar els voluntaris – que troben un punt clau – en la seva elaboració: amb un simple cartró es podria fer una plantilla amb els requadres de els opcions retallats i inclòs, la pregunta en braille escrita en un punxó. Expliquen que en ser una única papereta, i no fulletons de cada partit, és molt simple i ràpid de fer. Remarquen, a més, que a la consulta organitzada per la societat civil a Arenys de Munt hi havia aquestes plantilles.
Exposen que la manera més ràpida d’organitzar un dispositiu és a través de la formació dels voluntaris i comenten que això s’està fent arribar a l’ANC. De fet, s’acaba de crear una sectorial de l’Assemblea Nacional Catalana de diversitat funcional visual, només falta que s’aprovi en junta. Les seves demandes reben el suport del Consell per la Juventut, una agrupació d’entitats, grups i partits polítics que aplega tots aquells joves que pateixen o treballen amb malalties mentals o diversitats funcionals físiques de tot tipus.
Des d’ACIC, Joan Eras explica que pel que els hi consta a dia d’avui no està previst implementar el sistema de vot habitual (amb plantilla en sistema braille), però estan parlant amb governació per veure -a falta de confirmació o resposta oficial- si es pot usar un altre sistema (per exemple, paperetes que es puguin imprimir abans, en braille).
Eras fa constar la seva preocupació i decepció en relació al tema, però no desespera: “Si hi ha voluntat, hi ha esperança”, diu. Entenen el desconcert a nivell organitzatiu i l’excepcionalitat de la situació; però no troben que això justifiqui la seva exclusió. La preocupació i la decepció venen d’aquí: no estan rebent una resposta perceptiva dels organitzadors. Dins el Parlament, dos partits polítics, ERC i les CUP, estan portant les seves reclamacions per altres vies, unint-se així a la seva batalla.
La ONCE és la gran desapareguda en tot aquest embolic. Ni durant les reivindicacions pel vot accessible, que van començar al 2004, ni en tot aquest procès, s’ha pronunciat o ha establert un pla d’acció o pressió. Les entitats més petites, com ACIC o AxD, lamenten aquest fet; ja que la ONCE és l’entit més poderosa en el camp de la diversitat funcional visual.

Aqui trobareu el contingut original a LaColumna: http://lacolumna.cat/la-lluita-per-un-9n-accessible#.VFeGPDSG_9M