dijous, 27 de novembre de 2014

Les Biblioteques de Barcelona accessibles i el disseny universal com a fórmula per garantir l'accessibilitat

L'altre dia tenia una estona morta al centre de Barcelona i, tenint en compte que la Xarxa de Biblioteques de la ciutat disposa d'una sèrie d'equipaments amb ordinadors adaptats per a persones amb diversitat funcional, vaig decidir que bé podria aprofitar el temps emprant un d'aquests ordinadors amb ampliador de pantalla Zoomtext.

Quan vaig arribar a la Biblioteca Gòtic-Andreu Nin, situada a la part inferior de Les Rambes, vaig demanar per emprar un ordinador amb Zoomtext i després de parlar amb tres bibliotecàries diferents, em varen comentar que només en tenien un i en aquell moment estava ocupat, tot recomanant-me que la propera vegada fes una reserva per garantir la disponibilitat.

Aquesta estona lliure de que a contracor vaig fruir em va fer reflexionar sobre aquests assumptes i per això voldria fer les següents consideracions.

En primer lloc voldria deixar per escrit la bona voluntat de la bibliotecària que, com la majoria d'integrants d'aquest gremi, va mostrar una gran amabilitat. He de dir que posteriorment vaig arribar a utilitzar el servei, això si, fent una reserva prèvia. Reserva que s'ha de fer en mode formació i, com a tal, s'ha de realitzar a través de mail o telèfon, no podent fer-se a través del servei web.

S'ha de tenir en compte que només hi ha un ordinador accessible a cada biblioteca i dubto que l'usuari que circumstancialment ocupava l'ordinador amb Zoomtext aquella tarda patís algun tipus de discapacitat visual i per això crec que seria bo que aquests ordinadors només s'emprassin pels altres usuaris en cas de que no en quedés cap de lliure dels restants.

Més enllà d'això, s'ha d'agrair a les biblioteques de la ciutat l'esforç que fan instal·lant dispositius com el Zoomtext, el Jaws, les lupes televisió o les línies Braille. Malgrat la inversió, l'ús d'aquests aparells és molt escàs, tant que en un dels casos la bibliotecària em va dir que era el primer usuari que emprava el programari tot i que portava ja un any instal·lat.

És per això que voldria que aquestes línies servissin per incentivar el coneixement i l'ús per part del nostre col·lectiu d'aquestes instal·lacions.

L'altra reflexió que volia fer és que aquest esforç econòmic que les institucions públiques i privades han de fer per adaptar tan sols un d'aquests ordinadors (tenint en compte que les llicències de Jaws i Zoomtext s'apropen als 1000€ i les línies Braille i lupes TV als 3000€) es podria evitar amb polítiques nacionals i internacionals més agosarades que fessin del disseny universal una realitat i que, per exemple, com fa l'empresa Apple, tots els dispositius que sortissin al mercat portessin incorporades les eines necessàries per garantir l'accessibilitat de tots els usuaris, eines que han de ser útils, completes i eficaces, no com l'ampliador de pantalla del Windows que no és més que una ombra del del Mac.

Una altra fórmula per garantir l'accessibilitat a la informació i als sistemes de comunicacions seria potenciar el desenvolupament de programes, aplicacions i dispositius de software lliure que, en base als codis oberts dels existents, treballessin per a millorar les eines d'accessibilitat, afavorint en aquest cas una eficaç integració amb la llengua catalana.

Sobrer aquestes qüestions podríem fer molts debats però per avui ho deixarem aqui, tot convidant-vos a provar les eines accessibles de les Biblioteques de Barcelona. Concretament estan equipades amb aquests aparells les del Gòtic, Sagrada Família, Vilapicina, Poblenou i Francesc Candel. Ja ens explicareu l'experiència!

 

Joan Miquel Roig (@joanmroig) 


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada