dimarts, 29 de desembre de 2015

Bones festes!

Des d'Assemblea per la Diversitat us volem desitjar molt bones festes i un millor any nou. Esperem que en aquest 2016 que en res encetarem les nostres lluites avancin i el nostre esforç, i el de les altres entitats que treballen amb nosaltres, reverteixi en una millor qualitat de vida de tothom, especialment les persones amb diversitat funcional visual.
Nadal

                                                                                     A Emili Badiella

Sento el fred de la nit
                                         i la simbomba fosca
Així el grup d'homes joves que ara passa cantant
Sento el carro dels apis
                                         que l'empedrat recolza
i els altres qui l'avencen tots d'adreça al mercat

Els de casa    a la cuina
                                         prop del braser que crema
amb el gas tot encès han enllestit el gall
Ara esguardo la lluna               que m'apar lluna plena
i ells recullen les plomes
                                         i ja enyoren demà

Demà posats a taula oblidarem els pobres
—i tan pobres com som—
                                         Jesús ja serà nat
Ens mirarà un moment a l'hora de les postres
i després de mirar-nos                        arrencarà a plorar

                                         Joan Salvat-Papasseit
                                         L'irradiador del port i les gavines

dissabte, 10 d’octubre de 2015

La direcció del CREDV (II Part)

Lectors i lectores del bloc.
 Un amic, una vegada llegit l’escrit , de data 3 de juny de 2.015, publicat al bloc amb el nom “La Direcció del CREDV (Centre de Recursos Educatius per a Deficients Visuals), em va esmerçar que limitar-se a enumerar la situació actual del CREDV i, no fer aportacions per a la millora, era insuficient, ja que sempre hem de procurar el millor per tot el que considerem injust i s’aparta de la raó, sobretot quan els afectats són persones.
El fet de la trobada amb aquest amic m’ha fet pensar i convençut de l’encert del seu raonament, he volgut adreçar-me als lectors i lectores fent unes quantes reflexions, que encara molt breus, poguessin aportar algunes idees per a ajudar a reconduir la malmesa situació que malauradament pateix el CREDV.
 Sense més dilacions passo a exposar unes propostes, per si poden ser útils: Els resultats dels estudis efectuats en els països de la OCDE (Organización para la Cooperación y el Desarrollo Económico), mostren la importància del paper que desempenya el lideratge en la millora dels resultats escolars.
 El director d’un centre, com a capdavanter o líder, és cabdal per l’èxit escolar. La funció bàsica del director d’un centre escolar és crear un clima apropiat capaç d’aconseguir que les escoles funcionin bé, els professors ensenyin bé i l’alumnat aprengui bé. 
Per aconseguir la excel·lència en les organitzacions educatives fa necessari persones que exerceixin un lideratge capaç d’unificar, harmonitzar, coordinar y planificar les actuacions del personal al servei d’un projecte educatiu. Les peculiaritats de cada centre, les característiques del sistema educatiu i formació inicial i continua dels docents provoca que ens qüestionem quin tipus de lideratge s’ha d’exercir en un centre educatiu Existeix un model adequat de lideratge? 
Alguns experts ens donen algunes indicacions de models de lideratge. Alberto del Pozo, ex director general del professorat i personal dels centres del Departament d'Ensenyament de la Generalitat de Catalunya, considera que l’important és que hi hagi un lideratge acceptat, exercit per la direcció del centre, el seu equip directiu i altres professionals del centre, que ha de ser compartit entre tots ells.
Però per més compartit o distribuït que sigui el lideratge, l’essencial és que hi hagi un líder que influeixi en els seus companys i indiqui amb claredat els objectius a aconseguir.
 - Característiques del gestor de centre educatiu Les organitzacions educatives progressen quan aconsegueixen detectar els seus errors, investigar quines són les seves causes i prendre decisions en conseqüència.
Per això, és fonamental compartir la visió cap a la que es dirigeix el centre a la comunitat educativa, orientar-se cap uns objectius concrets i donar sentit a les funcions i activitats de cada membre del equip directiu.
 Les característiques d’un bon gestor de centres són: . Compromís: Alberto del Pozo considera que el centre necessita una direcció compromesa amb el projecte educatiu i amb el seu projecte de direcció, que és el instrument principal per aplicar el projecte educatiu. .
Eficiència en l’ús dels recursos. En el context actual i en qualsevol tipus de centre educatiu, és fonamental una gestió eficaç dels recursos, tant materials com humans i tant si s’han vist reduïts com augmentats.
Per alguns centres resulta necessari contemplar la recerca de nous recursos, com rentabilitzar les instal·lacions del centre oferint altres activitats i serveis. . Orientació cap a la millora continua. La excel·lència educativa y la consecució dels objectius són dos elements claus pels centres educatius, per aixó, la planificació i l’avaluació són molt importants.
Segons Alberto del Pozo, l’avaluació és un element central en les tasques del director de centre, ja que és el principal instrument de que disposa per aconseguir la millora dels resultats. L’avaluació és la gran oportunitat de millora, però sempre és l’inici, no el final del procés. . Autonomia. La consolidació de l’autonomia en els centres educatius sols es pot fer reforçant la participació activa de tots els agents implicats, determinant uns objectius a mig/llarg termini i tenint en compte les opinions i necessitats de tots els agents. . Resolució de conflictes.
 Per a Juanjo Fernández, Consultor Pedagògic de la Fundació Escola Cristiana de Catalunya, un bon gestor inspira respecte; un mal gestor, por. I moltes vegades la por és ocasionada per un mal gestor que s’obstina" en discussions absurdes sobre petiteses, traves burocràtiques, generalitzacions injustes i ofensives...
En el context educatiu, resulta fonamental ser capaç de solucionar els conflictes o al menys, oferir els recursos que facilitin la seva resolució. Un bon gestor ha de ser ferm en les seves decisions, just i tenir la capacitat de mediació.
Formació. Un gestor de centre educatiu necessita formació continua? Els experts opinen que sí, es imprescindible. Alberto del Pozo, considera que no sols necessiten formació en gestió, organització i direcció, sinó sobretot han de disposar de competències professionals directives i de lideratge. Els responsables de la direcció i gestió dels centres han d’aconseguir un perfil adequat de competències pel seu exercici professional, que acrediten la seva idoneïtat per la funció.
Confiança amb l’equip. Genoveva Rosa Gregori, Vicedecana de Grau de la Facultat de Educació Social i Treball Social Pere Tarrés, Universitat Ramon Llull considera que un bon líder ha de ser capaç d’empoderar i donar confiança als equips deixant clares les tasques, les funcions i dotant dels recursos necessaris pel seu compliment. És necessari doncs, ser un bon gestor del progrés i de la responsabilitat. Per últim, els centres educatius estan preparats pel futur? Segons Jordi Longás, Director del Máster de Lideratge de la Innovació Pedagògica y Direcció de Centres Educatius de la Universitat Ramon Llull, el nou lideratge haurà de proposar un model d’escola per la nova era, mirant al futur i connectat amb les noves possibilitats del segle XXI.
Un model que ha de indagar en factors estructurals fins la data d’avui casi immutables, com la provisió i organització d’espais, la distribució del temps i la agrupació de l’alumnat.

Àngel Mas i Parera


Volem recordar que el Blog d’Assemblea per la Diversitat és un espai obert a aportacions que tinguin relació amb el món de la diversitat funcional, ja provinguin de persones membres de l’entitat o no, essent cada autor responsable de les seves opinions i reflexions, que son en tot cas personals. 
 D’aquesta manera, us volem encoratjar a participar d’aquest blog fent-nos arribar els vostres escrits al correu electrònic de l’entitat.

dimecres, 23 de setembre de 2015

La vida del perro guía

Hola a tots.
Us faig arribar aquest artícle publicat a Eldiario.es, dins la secció
El caballo de Nietzsche, es una secció animalista on solen publicar
temes de maltractament animal. D'entrada ja m'ha preocupat una mica veure que en aquesta secció es publicava un article amb aquest titular i he procedit a llegir'l-ho.

Em sembla  que es fan unes afirmacions sobre els gossos pigalls que no
són certes i que no són bones per al col·lectiu de cecs que fa servir
gos, (no en sóc ni he estat usuari però he tingut la immensa sort de
conviure uns quants anys amb el gos pigall de la meva companya i conec de bastant a prop el tema).

La vida del perro guía:
http://www.eldiario.es/caballodenietzsche/vida-perro-guia_6_433666651.html



David Viñolas

divendres, 14 d’agost de 2015

Carta a l'Oficina d'Atenció al discapacitat sobre Renfe i Atendo

Fa 10 dies, el 4 d'agost, vaig enviar aquesta carta a l'Oficina d'Atenció al Discapacitat (OADIS) depenent del Ministeri de Sanitat. A hores d'ara, encara espero una resposta... 

Per aquí no anem bé! 
Buenas noches, 

Mi nombre es Alba Mestres, tengo 25 años y soy ciega. 
Me dirijo a ustedes ya que estoy sufriendo continuadamente una discriminación por el hecho de ser ciega, y creo que en el siglo XXI ésto es intolerable, y más aún si quien la efectúa es una administración pública y una empresa que en teoría defiende los derechos de las personas con discapacidad. 
 Soy farmacéutica y por razones laborales, semanalmente tengo que desplazarme de Madrid a Barcelona y viceversa. Para hacer estos desplazamientos utilizo el servicio ferroviario de tren de alta velocidad (AVE), y a la vez el servicio complementario de ATENDO. Este servicio ofrecido por RENFE, pretende garantizar que las personas con discapacidad podamos viajar con autonomía.
Aunque éste es su objetivo, la verdad es que para solicitar el servicio se efectúa continuamente una discriminación, ya que, la solicitud por via telefónica es de pago mediante un teléfono 902. La otra via para solicitar el servicio es mediante la web de RENFE al comprar los billetes. 
Como supongo que ya sabrán y podrán comprobar en el portal change.org (dónde se han recopilado quejas de usuarios) la web de RENFE es totalmente inaccesible para personas ciegas. 
 Con todo esto, me encuentro que para poder viajar necesito llamar a un teléfono de pago obligatoriamente. Hace unos minutos, para intentar evitar pagar he consultado la web de RENFE, y en ella he encontrado un teléfono de tarificación habitual; el 91 774 40 40. 
Al descolgar este teléfono, el Sr. Angel Miguel Sánchez me ha dicho que era el servicio de atención al cliente de ATENDO y una vez le he contado mi situación, y he querido gestionar la solicitud de ayuda para mis desplazamientos, me ha dicho que la única forma de solicitarlo era mediante el teléfono de pago.
Reiteradamente he intentado explicarle que para mi era imposible gestionar via web la solicitud, y que no me parecía justo tener que pagar para solicitar algo que es imprescindible para mi. 
Mis peticiones han sido inutiles y ahora me encuentro como siempre, que o llamo o me quedo sin ayuda. Me parece indignante que por el hecho que sea ciega tenga que pagar para solicitar algo básico. 
Creo que seguir teniendo un teléfono de pago, como si de un lujo se tratará, nos discrimina como colectivo. Sinceramente creo que no es de recibo que nos traten como ciudadanos de segunda. Y esto lo digo también, porque consultando ciertos servicios de RENFE, he podido encontrar que los clientes premium tienen a su disposición teléfonos gratuitos para contactar con la empresa, comprar billetes, hacer anulaciones etc. 
 Nosotros por el hecho de ser ciegos, ni podemos acceder a la web, y para comprar billetes o solicitar una ayuda estamos obligados a pagar. Creo que es urgente un cambio de rumbo de la situación. Como Oficina de Atención a las Personas con Discapacidad creo que deberían tomar cartas en el asunto, y exigir a RENFE una web accesible, y mientras ésta no llegue un servicio telefónico totalmente gratuito mediante el cuál las personas ciegas podamos solicitar la ayuda a ATENDO, podamos comprar y anular billetes y empezar a tener un poco más de dignidad. 

 Esperando su respuesta, resto a su disposición para cualquier cosa. Un saludo cordial, 

 Alba Mestres Petit

Renfe ens discrimina cada dia més

Tal com informen diversos mitjans, l’empresa pública Renfe ha incrementat les comissions que cobra per les vendes i gestions dels bitllets a la taquilla del 3,5% al 5,5%. 
És a dir, a partir d'ara comprar a taquilla sortirà més car. Això, sumat a la impossibilitat d’adquirir bitllets de forma autònoma per part de les persones amb problemes visuals, suposa un greuge encara més gran per aquest col•lectiu que, a més d’haver perdut bona part dels avantatges de la Targeta Daurada amb el nou sistema tarifari, es veurà ara penalitzat per la compra de bitllets a taquilla. 
A més del nostre col•lectiu, aquesta política afecta a la gent gran, que no acostuma a fer servir Internet, i els turistes. 
 El sindicat CCOO ha criticat que aquest increment s'ha fet en ple mes d'agost i sense avisar prèviament i, a la llarga, pot posar en perill un miler de llocs de feina d’Adif. 
D'altra banda, CCOO ha recordat a través d'un comunicat que Adif ja va suprimir la venda anticipada durant els caps de setmana i festius a Madrid i Barcelona, cosa que, segons el sindicat, no passa en cap empresa ferroviària d'Europa.

Foto: @Maquinistilla

divendres, 17 de juliol de 2015

Retalls històrics del CREDV - El darrer dia de treball

Lectores i lectors del bloc.

 Han transcorregut dos anys des de que em vaig jubilar. Han estat dos anys intensos, plens d’activitats i sortosament alegries continuades. Buscant en el meu amic, el braille parlat, he extret alguns dels apunts presos del darrer dia de treball en el CREDV (Centre de Recursos Educatius per a Deficients Visuals) - Divendres, 22 de març de 2013 A les 6’30 hores sona el despertador.
A les 7’13 hores pujo al tren que em portarà a Barcelona. El tren de sempre, -són tantes les vegades que he fet el mateix recorregut-, que per a mi és com una rutina que forma part del meu tot; però avui és diferent, del meu tot, es desprèn una petita part quelcom significativa. El tren a vessar d’estudiants i molts menys persones que van al seu treball que temps enrere (la crisis es nota).
Com sempre pujo al darrer vagó, en concret al darrer seient, però hi ha una diferència recordant temps propers: els acompanyants que compartíem tertúlia..., no en hi ha cap. Perquè?. Uns s’han jubilat, altres estan a l’atur o els hi han reduït l’horari de treball i alguns pocs van en altres medis de transport degut a la seva lentitud.
Em sembla que en un estudi fet per l’amic Francesc , de Manresa a Olesa la velocitat és d’uns 42 Km/hora; calculant el temps perdut en anar i tornar podem extreure la quantitat de temps destinat a desplaçaments per anar al treball. Curiosament, poca millora hi ha hagut en un transport públic com aquest. El tren després de fer el xiulet de sempre, es posa en marxa. En el compartiment vaig acompanyat de dues noies desconegudes i somnolentes, possiblement és el que toca a aquesta hora del matí.
Una vegada acomodat en el tren, em despisto i poso la cartera a la baca; un impuls em fa aixecar, torno a agafar-la i la col•loco sobre els meus genolls tot recordant el dia que mig endormiscat en van agafar la cartera, quin disgust; mai vaig tornar a recuperar-la i vaig perdre ... El tren va fent camí; estic absort amb els meus pensaments i per no dir-ho una mica neguitós. És el darrer dia de treball. Qui ho diria que aixó em passes. El que em ronda més pel cap és poder traspassar a la professional que ocuparà el meu lloc, de la millor manera possible (no em volia deixar res i és per aixó que havia fet un recull d’anotacions) A les 8 hores i escaig el tren arriba al final del trajecte (Plaça Espanya).
Tot desplegant el bastó blanc i a pas lent, m’encamino cap al treball. Parada obligada per esmorzar al bar del Xavi: galetes de xocolata que porto des de Olesa, taronjada i Café sense sucre. Deixo La Vanguardia que m’han regalat en el tren (gairebé sempre que em donen La Vanguardia, la deixo per si les professionals de l’Equip d’Atenció Primerenca passant a fer un “talladet” o semblant).
M’acomiado del Xavi i la seva parella: una noia xinesa i de la que sempre guardaré un bon record. Tant ella com el Xavi sempre han estat molt atents; amb la seva feina són uns bons professionals. A la cantonada del Bar del Xavi es troba l’entrada al CREDV.
Bon dia!. Em respon una persona desconeguda per a mi. Penso, òndia!, quina casualitat, avui també hi ha un conserge nou, o que jo no conec. Els divendres, és un dia que és costum que no hi hagi gaire personal en el CREDV.
Pujo amb l’ascensor fins a la tercera planta. Obro la porta del departament i m’acomodo a la taula del treball, tot treien de la maleta el meu inseparable amic el Braille parlat. Al departament encara no han arribat les dues companyes, sovint una acostuma a ser bastant puntual, l’altra, com quasi sempre, mai saps la seva hora d’entrada (potser el seu horari és diferent als dels altres, jo no ho he sabut mai).
De sobte s’obra la porta del Departament i apareix la professional que ocuparà el lloc que deixo vacant, tal com havíem acordat el dijous passat, seguim amb el que s’anomena en el nostre treball “traspàs” .
Per fer-ho amb més tranquil•litat anem a la Sala de Valoració ubicada a la cinquena planta. És una sala molt acollidora i que estimula al treball; tot un encert per part dels i les professionals que van organitzar-la, tot està molt ben endreçat i disposa de tot el necessari. Sovint ha estat l’espai on he mantingut entrevistes amb alumnes, famílies i altres professionals, també la he utilitzat per a fer la passació de qüestionaris, proves...
Un cop instal•lats seguim fent el traspàs d’informació i documentació. La professional que ocuparà el meu lloc, molt atenta al que li vaig dient, quan menys ho esperava em diu una de les frases més boniques i inesperades que mai m’han dit: “Amb l’empenta i energia que tens, encara no t’hauries de jubilar”. Dit per ella que sols m’ha vist en contades ocasions, m’afalaga, a més, caram!, si per motius de la jubilació ella podrà disposar d’una feina força estable. Prossegueix el traspàs i l’intercanvi d’opinions. Cap al migdia acordem de seguir per la tarda. Abans d’anar a dinar m’acomiado de la major part de l’equip sociopsicopedagògic; sols a una professional detecto una indiferència que no es res d’estrany “cadascú és cadascú”. M’emociono quan ens abracem amb el pedagog amb ceguesa, amb qui he compartit moltes alegries, esperances, hores de treball i alguns disgustos remarcables.
 Dino sol en un dels amagatalls que sovint i per desconnectar acostumo a anar “Bar Txiqui”. Res extraordinari a l’àpat, sols un petit porronet amb vi del Priorat de forta graduació però que passa molt be. Em despedeixo de la Nuri i l’Enric, propietaris d’un entranyable raconet que en algunes ocasions ha estat com si fos la meva segona casa.
Per la tarda continuem la feina amb la psicopedagoga. Cap a les quatre i escaig donem per finalitzat el traspàs. M’ofereixo a fer la seva presentació en algunes escoles i que ella vegi com feia el treball per si li fos útil. Tot seguit ens acomiadem . Hom quedo una estona més en el Departament.
La impressió que he tingut de la psicopedagoga és bona. El temps i l’alumnat ho diran. Passada una bona estona, recullo els meus estris. El divendres per la tarda el CREDV, desert com sempre. El silenci prevaleixia en la planta tercera possiblement en les altres. Com sempre. Amb la cartera i una bossa vaig baixar amb l’ascensor a la planta baixa i en el vestíbul em vaig trobar amb una nova conserge, que per la veu semblava molt jove . Ep! Fins i tot hi ha hagut canvis de conserges. Quina casualitat!. Al dir-li Adéu, em va respondre fins el dilluns, doncs que savia ella que ja no tornaria. Per la vorera de sempre i tot encenent amb delicadesa vaig assaborir un pur canari “Isleño”. Es consumeix aviat, metafòricament parlant com la meva estada al CREDV. Al pas de sempre, seguint el camí de sempre, em dirigeixo a l’estació, l’andana de sempre, el tren de sempre, el seient de sempre, l’hora de sempre, però..., amb una diferència era el meu darrer viatge; la jubilació era un fet inamovible. Semblava que no arribaria mai, doncs el meu desitg era no jubilar-me i, així sovint ho havia expressat en converses amb la família i alguns companys i amics. A l’hora de sempre el tren es posa en marxa.
Estic absort amb els meus pensaments i amb els ulls mig tancats, recordo a Joan Manuel Serrat i em venen a la memòria algunes de les frases de les seves meravelloses cançons, que ves per on relaciono amb les vivències viscudes i esperances desitjades en el CREDV: Succeeixen un seguit de records i desitjos, que jo que sé si arribarà la bona nova que es compleixin. Seria fantàstic que res no fos urgent.
 No passar mai de llarg i servir per quelcom. Anar per la vida sense compliments anomenant les coses pel seu nom. Cobrar en espècies i sentir-se ben tractat i pixar-se de riure i fer volar coloms. Seria tot un detall, tot un símptoma d'urbanitat, que no perdessin sempre els mateixos i que heretessin els desheretats. Seria fantàstic que guanyés el millor i que la força no fos la raó. Que s’instal•lés al barri el paradís terrenal. Que la ciència fos neutral. Seria fantàstic no passar per l'embut. Que tot fos com és manat i ningú no manés. Que arribés el dia del sentit comú. Trobar-se com a casa a tot arreu. Poder badar sense córrer perill.
Seria fantàstic
que res no fos urgent.
No passar mai de llarg i servir per quelcom.
Anar per la vida sense compliments
anomenant les coses pel seu nom.
Cobrar en espècies i sentir-se ben tractat
i pixar-se de riure i fer volar
coloms.
Seria tot un detall,
tot un símptoma d'urbanitat,
que no perdessin sempre els mateixos
i que heretessin els desheretats.

Seria fantàstic
que guanyés el millor
i que la força no fos la raó.
Que s’instal·lés al barri
el paradís terrenal.
Que la ciència fos neutral.

Seria fantàstic
no passar per l'embut.
Que tot fos com és manat i ningú no manés.
Que arribés el dia del sentit comú.
Trobar-se com a casa a tot arreu.
Poder badar sense córrer perill.

Seria fantàstic que tots fóssim fills de Déu.
           
Seria fantàstic
 si en el CREDV  
 No es conegués la gelosia.
En els diferents equips
fos una realitat
la teoria matemàtica de conjunts.
L’objectiu únic fos ajudar a créixer a l’alumnat amb ceguesa.
La participació dels alumnes fos una realitat,
sense ficcions, ni desdibujada.
Hi hagués un Consell escolar democràtic,
representat per pares, professors i alumnes.
Els càrrecs fossin per vàlua,
no per afinitats polítiques ni amiguismes.
La democratització deixes de ser una esperança.
La Direcció fos una autoritat i,
Desconegués l’autoritarisme

 Seria fantàstic si no hi hagués una crisis permanent d’identitat



Si és veritat
que l'home pot morir, però mai la idea,
que el sol surt per tothom i un Déu ens vetlla

Si és veritat
que el futur penja d'un fil prim,
que la fe mou muntanyes i tenim
la vida pel davant.

Si és veritat
que val la pena fer-ho bé
i que el treball dignifica,
per què la gent s'avorreix tant?

  Les estacions es succeeixen amb rapidesa més rapidesa que mai , com si fos un camí sense retorn. Que ve ho deia Don Antonio Machado. És anunciada per megafonia la propera parada: Olesa de Montserrat. Amb temps suficient em preparo per a baixar. Ja a l’andana, deixo passar a la resta de passatgers.
Amb pas lent vaig a la sortida i m’encamino cap a casa. Seguint el camí de sempre, arribo a casa. I el primer que s’ha m’acut a l’Elisabeth, la meva dona, és: s’ha acabat, la vida segueix i em queden tantes coses per a fer que no m‘avorriré gens.
Àngel Mas Parera


Volem recordar que el Blog d’Assemblea per la Diversitat és un espai obert a aportacions que tinguin relació amb el món de la diversitat funcional, ja provinguin de persones membres de l’entitat o no, essent cada autor responsable de les seves opinions i reflexions, que son en tot cas personals. 
D’aquesta manera, us volem encoratjar a participar d’aquest blog fent-nos arribar els vostres escrits al correu electrònic de l’entitat.

dimarts, 14 de juliol de 2015

Pilar Orero, guardonada per la seva tasca en audiodescripció

Tal com informa l'ACIC, la doctora en Traducció i experta en audiodescripció Pilar Orero, ha estat guardonada enguany amb el premi Barry Levine Memorial Award for Career Achievement in Audio Description 2015, el premi més important que atorga l’American Council of the Blind, l’associació de persones invidents dels Estats Units. 
Aquest guardó li ha estat concedit per la seva contribució a la creació i el desenvolupament de programes d’àudiodescripció i l’important prestació de servei cap als demés que comporta el seu treball en accessibilitat. al 2014 Pilar Orero també va rebre el premi Xènia Martínez que atorga l’Associació de Traducció i Adaptació Audiovisual d’Espanya, per la seva tasca de dignificació, especialització i difusió de la docència i la recerca en la traducció audiovisual.
Doctora en traducció per la Universitat de Manchester UMIST (Regne Unit), Pilar Orero és investigadora principal del grup de recerca TransMedia Catalonia (2014SGR27) i també va ser coordinadora del Màster Europeu en Traducció Audiovisual de la UAB. 
Com a membre de l’organisme d’estandardització AENOR va colaborar en la redacció de les normes UNE de subtitulació per a sords 135010 i l’audiodescripció 135020 a la Unió Internacional de Telecomunicacions de l’ONU, des del grup de treball en accessibilitat als mitjans, i ha coeditat l’estàndard ISO d’audiodescripció. 
Té la Càtedra INDRA/Adecco per a Tecnologies Accessibles i lidera el projecte europeu HBB4ALL. L’ACIC ha colaborat en diferents projectes amb la UAB, amb els seus investigadors lligats a aquest master i concretament amb la Pilar Orero, la qual inclús ens ha donat la possibilitat de participar en alguns d’europeus. Per tota la seva tasca i per les seves propostes sempre obertes a les diverses entitatts, especialment a l’ACIC, LA PILAR Orero va realitzar la Conferència sota el títol "L’audiodescripció com eina d’accés a lacultura i a la informació" durant l’acte de cloenda de la celebració dels 20 anys de la nostra associació. 
 Des d’aquí volem felicitar-la per l’últim i merescut guardó que, com citàvem, li ha estat concedidt per una gran associació de persones cegues d’Estats Units i destaquem aquest master, que ara coordina Carme Mangiron, en el que Pilar Orero, actualment com a professora, aporta tot el seu coneixement per tal que puguin sorgir nous professionals vinculats amb l’audiodescripció i l’accessibilitat cultural. 
 Des de fa 14 edicions, el MTAV forma futurs traductors audiovisuals no solament en les modalitats tradicionals (doblatge i subtitulació) sinó també en altres modalitats en expansió com les veus superposades, l’audiodescripció, la subtitulació per a sords o la traducció de videojocs, entre d’altres, tot això sobre una base teòrica i metodològica. Aquestes diverses modalitats s’apliquen a un ampli ventall de productes com ara pel·lícules, sèries, dibuixos animats, reportatges, documentals i vídeojocs. 
Aquest programa prepara els estudiants per treballar tant com a professionals autònoms com en plantilla en diversos àmbits de la traducció audiovisual.

dimarts, 7 de juliol de 2015

Els companys d'ACIC homenatgen Eva Monrós

L’Associació Catalana per a la integració del cec ha organitzat un homenatge a l’Eva Monrós, una dona compromesa en diversos àmbits i sòcia d’aquella entitat que malauradament enyorem ja que ens va deixar l’any passat. 
 Per aquest motiu volen donar a conèixer el seu compromís en la defensa de les llengües amenaçades i minoritzades, en la lluita pels drets de les persones cegues i per fer cada dia una mica més real la necessària llibertat personal i nacional així com el seu optimisme i la seva manera de viure el dia a dia. L’Eva es va fer sòcia de l’ACIC ja en la primera etapa de l’entitat ara fa una vintena llarga d’anys i des d’aleshores va fer possible que els textos d’aquella entitat tinguessin la correcció necessària. 
A l’acte d’homenatge que han preparat els companys d’ACIC tractaran de la relació de l’Eva amb l’associació i llegiran una selecció de textos del blog que escrivia convertits en el seu llibre pòstum titulat "Anecdotari d’un vianant no qualsevol". 
Les lectures aniran entrellaçades amb algunes de les cançons de què parla, interpretades pel Grup d’havaneres "Aigua Dolça". El llibre s’ha publicat gràcies a la iniciativa del Grup d’Estudi de Llengües Amenaçades (GELA) i les aportacions d’entitats com i de persones a títol individual a partir d’una campanya al web Verkami. 
 En el transcurs de l’acte es mencionaran també la versió en Braille i l’audiollibre de l’Anecdotari que ja es poden sol•licitar. L’acte tindrà lloc al Centre Cívic urgell de Barcelona el proper 8 de juliol a les set de la tarda. Sota d'aquest text teniu totes les dades. 

 Dades de l’acte Homenatge a l'Eva Monrós 
 Centre Cívic Urgell (dins el Centre cultural Teresa Pàmies) 
c. Comte d’Urgell 145 (entre els carrers Mallorca i Provença, cantó Llobregat) Dimecres, 8 de juliol de 2015, a les 19:00h. 
 Com arribar al centre Cívic Urgell en transport públic Metro: Parada: Hospital Clínic (línia 5, blava) 
També hi arriben les següents línies de bus: - Línia H10 (parada Mallorca-Comte d’Urgell o València-Comte d’Urgell, segons la direcció) - Línies 14, 20, 37 i 59 (parada Villarroel-Mercat del Ninot) 

 Instruccions descriptives per a arribar al Centre Cívic Urgell des del metro Baixeu a la parada Hospital Clínic (línia 5, blava) i preneu la sortida Urgell/Escola Industrial. Si veniu de Vall d’Hebron és la sortida de davant. Si en canvi veniu des de Cornellà heu de sortir per darrere. Pugeu les escales i feu un gir de 180 graus. 
Trobareu un altre petit tram d’escales i un altre tram petit de passadís. A l’esquerra, les portes de sortida. 
Quan passeu les portes seguiu a l’esquerra. 
Pugeu un nou petit tram d’escales manuals i després d’un gir a la dreta enfileu les escales també manuals cap al carrer. Si preferiu l’ascensor, el trobareu just a la dreta abans de pujar el petit tram d’escales. 
Aquesta és la sortida també al carrer Urgell/Rosselló però al costat Besòs, és a dir, que si pugeu al carrer amb l’ascensor o per les escales d’aquest costat haureu de creuar Urgell. Si heu pujat per la sortida de les escales manuals no haureu de creuar Urgell. 
Feu un gir de 180 graus i us trobareu primer l’encaminament per creuar Urgell. Passeu-lo de llarg, feu el xamfrà i busqueu l’encaminament per creuar Rosselló. Tindreu els cotxes aturats a la vostra dreta. El semàfor és sonor. 
Baixeu per Urgell i creueu la propera, Provença. Fet el xamfrà, ben aviat notareu que hi ha una obertura a la dreta (és l’entrada peatonal al pati d’interior d’illa). Supereu aquesta entrada, feu una petita diagonal cap a la dreta i trobareu la paret del Centre cívic. 
Pocs metres més endavant hi ha la primera porta –que és la recomanable. Si la passeu de llarg us trobareu de seguida –estan enganxades- una porta giratòria. 
La sala on tindrà lloc l’acte està justament entrant al centre a la dreta. Si entreu al centre Cívic i aneu cap a l’esquerra trobareu el taulell de recepció i un plànol de situació en relleu i Braille dels diversos espais d’aquest.

divendres, 3 de juliol de 2015

Retalls històrics del CRE ONCE Barcelona - Article 3

“A l’any 2012, vaig expressar en el present article el meu pensar vers la Inclusió escolar. En el convenciment de que és vàlid avui en dia, us passo l’escrit.” 

 Cap a una inclusió escolar normalitzada 

 Com es pot veure en les cites reflectides en el present document, així com en els llibres recomanats, podem constatar, seguint un ordre en el temps, que el nen, des de la Declaració de les Nacions Unides fins a l’actualitat, hi ha hagut un reconeixement implícit i explícit a reconèixer el nen com a tal, deixant de banda situacions de: llengua, raça, color, religió, lloc de naixement, situació familiar, situació econòmica, discapacitat, marginació...En definitiva l’important és la igualtat d’oportunitats amb naturalitat. Som coneixedors que aquest és un ideal que no s’ha complert (veure la situació escolar del nen en el món avui dia). 
Ara bé, tot ideal pot arribar a consolidar-se en més o menys grau i, els educadors, com a part fonamental de la comunitat educativa, han de procurar avançar en aquestes línies. En el transcurs de l’evolució del sistema escolar, cada vegada més, el fet inclusiu està més en vigència; no obstant, sovint, és més de paraules que en fets. Això succeeix, bé per falta d’actitud dels professionals, bé per falta de recursos o bé per ambdós. 
 No hem de confondre professionalitat amb vocacionalitat. Les dues accepcions són necessàries i complementàries. Tanmateix, si haguéssim de triar un camí, aquest seria el de la vocacionalitat, degut a que una bona actitud generalment, genera una bona professionalitat. Arribats a aquest punt, caldria diferenciar amb contundència la segregació de la inclusió. 
La inclusió comença per un mateix. És un pensar i actuar com a projecte de vida, que es trasllada al món de l’educació formal d’una manera natural. Per aquest motiu, hem de tenir present que tots els alumnes tinguin accés a tot tipus d’aprenentatges. Seguint caminant..., entenem que l’escola inclusiva pretén implicar a la pròpia escola el paper de donar resposta a les diferències. Per tant, el més important és creure en l’alumne. 
 De manera breu hem de indicar que: 
 - L’alumne és l’objecte de l’educació. 
 - L’alumne forma part del projecte educatiu. 
 - Els professionals han de compartir i col•laborar. 
- Prioritzar el treball directe amb l’alumne; si bé, l’assessorament té la seva importància però no la prioritària. 
 - La normalitat en el dia a dia ens porta a la normalització. - Cal treballar la personalització no la individualització. 
- Els valors inclusius han de formar part del procés d’ensenyament- aprenentatge. - No confondre la integració amb la inclusió. La inclusió és un valor universal; en canvi la integració és un acte forçós. En quant a l’alumnat amb alguna discapacitat, el condicionant fonamental és l’actitud de les persones que envolten l’alumne (família, professors, companys, veïns...). 
El factor necessari per una actitud positiva és: l’acceptació de les diferències. Per tant, cal tenir ben clar el sentit de la paraula acceptació i posar-la en pràctica en tot moment, formant part de la pròpia persona. Al respecte, no hem de confondre acceptació amb tolerància. Tolerar implica estar per sobre, ser superior. 
 Caldrà fer esment que acceptar no vol dir estar d’acord amb una manera de fer, però sí acceptar als altres com a persones. Quan el procés d’acceptació de les diferències està ben consolidat, es pot fer un altre pas: la inclusió de l’alumne. 
 La inclusió educativa implica l’adaptació de tots els membres de la comunitat educativa a la situació concreta de l’alumne. Quan arribem a la inclusió educativa, en més o menys grau, podem començar a parlar de normalització, ja que hi ha hagut una acceptació de la diversitat d’uns als altres. Per tant, des del punt de vista inclusiu, o millor dit, d’una manera de ser, pensar i fer d’una forma inclusiva, hauríem de parlar de capacitats diverses, enlloc de discapacitats, minusvalies, disminuïts. Per tant, davant la qüestió plantejada per la Direcció Tècnica Pedagògica del CRE ONCE Barcelona, a parer meu, caldria: - En primer lloc és necessari que totes les persones que formen part de la comunitat educativa del CRE ONCE Barcelona, tinguin ben clar l’ideari del centre i les connotacions que això comporta. Doncs, és prioritari disposar d’aquest ideari perquè tothom sàpiga on està, on anirà i el camí a seguir. - Amb la premissa de l’ideari i sense apartar-se d’ ell cal elaborar el projecte educatiu del CRE. El projecte educatiu no ha de ser un document, ben ubicat a les prestatgeries o a l’ordinador del CRE, sinó un document assumit, tant per les persones que formen la comunitat educativa actualment com per les que s’inclourien. 
 Tanmateix, ha d’estar a l’abast de tothom i la primera eina que la direcció tècnica pedagògica del CRE ha d’entregar i explicar al personal de nova incorporació. Com a conseqüència de l’ exposat en aquest punt, és condició imprescindible disposar del PEC. 
 - Realitat curricular del centre. Motivat per la singularitat del centre de recursos educatius, no utilitzem la paraula “projecte”; en tot cas podem parlar de sinònims projecte curricular/ realitat curricular. És aquí, on els i les professionals del CRE ONCE Barcelona haurien d’intervenir d’una manera directa i sense cap tipus de condicionants o censures (sempre i quan el RCC no s’allunyi de la línia indicada en l’ideari ni del PEC). És evident que és una tasca engrescadora i útil. Hom és on es reflectirà el procés d’ensenyament- aprenentatge com a complement del centre educatiu on està escolaritzat l’alumne. 
És fàcil deduir que el personal ha d’estar convençut tant de l’ideari com del PEC; altre cosa és ficció i la ficció és perillosa. - Conclusió final. Sense disposar d’un ideari, un PEC i un RCC no puc definir-me en una situació o una altre, ja que això por comportar un conflicte entre professionals que no són responsables de que el CRE no disposi de les eines esmentades. 
 Altre qüestió seria l’opinió que es pot tenir. Per suposat que no és altre que l’indicada per la bibliografia aportada, alguns escrits extrets de la bibliografia i l’expressat en el present document. 

 Àngel Mas Parera 


 Volem recordar que el Blog d’Assemblea per la Diversitat és un espai obert a aportacions que tinguin relació amb el món de la diversitat funcional, ja provinguin de persones membres de l’entitat o no, essent cada autor responsable de les seves opinions i reflexions, que son en tot cas personals. D’aquesta manera, us volem encoratjar a participar d’aquest blog fent-nos arribar els vostres escrits al correu electrònic de l’entitat.

dimarts, 30 de juny de 2015

Retalls històrics del CRE ONCE Barcelona - Article 2

Per segona vegada us trameto un article , amb el títol ”Retalls”, sobre les meves vivències en el CREDV, sempre procurant promoure el millor pels nens/nenes-nois/noies amb diversitat funcional visual i les seves famílies. 
 El present article parla per si sol, dons els meus comentaris serveixen per situar-nos en el temps i deixar per les lectores i lectors les conclusions. Tampoc pretén, de cap manera, fer una crítica negativa als professionals que formen part del CRE ONCE BARCELONA, ja que com podeu veure, no van participar en aquest procés; ni tant sols van estar assabentats: en el primer Document per part de la Direcció del CREDV i en el segon per la negativa de la major part de l’Equip Psicopedagògic. Sense més preàmbuls i cronològicament passo als documents que fan al cas: 
 Respecte al primer, tot queda reflectit en el mateix Document. Només indicaré que va ser entregat personalment per una Comissió de professionals afiliats a l’ONCE i a la vegada treballadors del CRE ONCE BARCELONA al seu Director, durant l’any 2008, per tal de que es tractessin els punts del document, tant a nivell de Direcció com per part dels professionals vidents, amb la finalitat d’arribar a un consens assumible per tothom. Voldria afegir que la disposició per tractar aquests punts per part dels invidents era obert a fer les esmenes corresponents sempre amb la perspectiva de millorar la convivència entre nosaltres i la eficiència en el treball. 
Cal remarcar que no hi va haver una devolució comentada, ni es va tractar el document amb els afiliats ni amb el personal sense problemes de visió, tanmateix el document va caure en un “sac foradat”. Mai vaig comprendre les raons d’amagar per part del Director un Document com el que llegireu tot seguit. 
Hi ha actuacions incomprensibles que potser tenen alguna raó de ser, però que em sobrepassen. Respecte al segon Document cal dir que l’elaboració va ser proposada i aprovada per unanimitat per tots els components de l’Equip Psicopedagògic del CRE ONCE BARCELONA, el 15 de setembre de 2011. S’acorda en la mateixa reunió que cada component lliurarà al Pedagog del CRE ONCE BARCELONA els suggeriments i en propera reunió es posaran en comú per a redactar el Document definitiu. De moment el Document tindrà un caire intern a nivell d’equip En reunió posterior, el Pedagog indica les propostes rebudes . En funció d’aquestes és elaborat el document pel pedagog i Psicopedagog i s’acorda que en propera reunió es presentarà el document definitiu perquè es facin les modificacions que calgui . a primers de març es presenta un borrador del document, hi ha un intercanvi d’opinions per part dels components de l’Equip Psicopedagògic i s’acorda continuar amb la valoració en properes reunions. Finalment el Document no és aprovat per la majoria (sols el pedagog i psicopedagog, ambdós amb discapacitat visual), hi estan d’acord. Document nº 1 - PAUTES PER A UNA BONA CONVIVÈNCIA - GRUP D’AFILIATS DEL CRE ONCE BARCELONA El dia 21 d'abril del 2005 ens vam reunir un grup de 10 professionals del CRE amb discapacitat visual, amb l'objectiu de parlar de diverses qüestions relacionades amb la nostra discapacitat, vinculades a les nostres tasques laborals i que considerem (encara) no resoltes després de molts anys. 
D'aquesta trobada sorgeix la necessitat d'elaborar un document d'interès general que afavoreixi una sèrie d'actituds personals que ens poden ajudar a tots i, al mateix temps, contribueixi a normalitzar més la tasca professional de la persona amb discapacitat visual com a company de treball al CRE. 
Així doncs, uns anys després de treballar-hi, pensar-hi i parlar-ne, us presentem aquest document sintetitzat en 10 punts per tal de ser el màxim d'aclaridor i concís. Agraïm d'antuvi la vostra acollida i anàlisi. 
 1. Potenciar les relacions laborals d'igual a igual, en un ambient de confiança mútua i de credibilitat professional. 
2. Fomentar el treball en equip que facilita molt la tasca als professionals i augmenta la cohesió interpersonal en general. Com a tal equip no tothom ha de fer la mateixa feina, cal complementar-se d'acord amb diversos factors facilitadors de la tasca, d'aptitud i preparació. En tot cas, serà el mateix professional discapacitat visual qui expressi les seves necessitats. 
3. Tenir en compte, en les itineràncies o altres desplaçaments professionals, l'excessiva complexitat del recorregut i la desproporcionada inversió de temps en relació a la productivitat com a criteri important -no únic- a l'hora d'assignar una tasca a un professional amb discapacitat visual. 
4. Incloure persones amb discapacitat visual en la formació dels nous professionals del CRE per tal de transmetre unes orientacions bàsiques i normalitat en el tracte quotidià. 
5. Respectar el temps de treball, que en determinades activitats pot ser superior, degut a la dificultat específica per al professional discapacitat visual. 
6. Evitar que en el treball amb famílies i en altres activitats es presenti al professional vident com a tècnic i al professional deficient visual només com a model. Igualment, caldrà valorar sempre en primer lloc la professionalitat i no la discapacitat visual. 
7. Atendre de forma prioritària en l'entorn de treball les ajudes (tiflotècniques i no tiflotècniques) necessàries per a que els professionals amb discapacitat visual puguin realitzar les seves tasques en igualtat d'oportunitats, de manera que aquestes mesures quedin regulades dintre del funcionament del centre. 
8. Utilitzar sistemes de comunicacions interpersonals normalitzats i d'informació en l'àmbit laboral accessibles per a tothom. 9. Procurar que, en utilitzar ordinadors compartits, les adaptacions restin de nou actives en cas d'haver-les desactivat anteriorment. 10. Evitar, en els espais compartits, fer canvis en la distribució del mobiliari i en l'ordre dels objectes, sempre que sigui possible, i avisar, de forma accessible, de les modificacions que es puguin produir. Document nº 2 CODI DE BONES PRÀCTIQUES Durant el mes de març de 2012 es va presentar el Document final a l’Equip Psicopedagògic del CRE ONCE BARCELONA. No va ser aprovat per majoria, sols els dos professionals amb dèficit visual (el pedagog de l’ONCE i el psicopedagog del Departament d’Ensenyament) hi van estar d’acord. Per tant el Document va quedar en suspès. El Document diu: L’equip Psicopedagògic del CRE ONCE Barcelona des del convenciment de tots els seus integrants, creu que a més de les funcions professionals que li són pròpies, ha de respondre d’igual forma, amb el seu fer del dia a dia, amb unes actituds i valors inherents a una societat inclusiva, de la qual sens dubte en forma part l’escola. Després d’un treball de reflexió, hem elaborat aquest document concís i obert a tothom, per tal de fer extensives aquestes actituds a tots els Equips del CRE per tal d’esdevenir un referent en l’àmbit de la inclusió educativa, d’una manera natural i quotidiana. 
 1. Volem promoure les relacions interpersonals en l’àmbit professional d’igual a igual, en un ambient de confiança mútua i de credibilitat entre tots els components de l’equip Psicopedagògic. En aquest sentit, el nostre actuar en el treball diari, és d’una manera natural, exemple normalitzador i de sentit comú de les relacions interpersonals acceptant les diferències des de la diferència. 
2. Treballar en equip considerant les capacitats diferents de cadascun dels components, que facilita molt la tasca als professionals i augmenta la cohesió interpersonal en general. 
3. En un equip no tothom ha de fer la mateixa feina, cal complementar-se i coordinar-se d’acord amb diversos factors facilitadors de la tasca, d’aptitud i preparació. En aquest sentit, serà el mateix professional discapacitat visual qui expressi les seves necessitats reals. 
4. En els desplaçaments professionals per realitzar tasques educatives, s’ha de considerar l'excessiva complexitat del recorregut i la desproporcionada inversió de temps en relació a la productivitat com a criteri important -no únic- a l’hora d’assignar una tasca a un professional amb discapacitat visual. Tanmateix, es tindrà en compte l’opinió del professional amb diversitat funcional visual, sense que això comporti reducció de feina, sinó equitat. 
5. Volem adaptar i classificar els materials, aparells, recursos i documents, així com els espais de treball, de manera que siguin el més accessibles per a tothom. 6. Qualsevol recurs i material d’us per l’equip Psicopedagògic ha de ser de fàcil localització i maneig per a tothom. 
7. La comunicació oral i escrita és un acte natural i normalitzador en qualsevol context. Per tant tota comunicació ha de ser accessible per a tothom: persones vidents i persones invidents. 8. Tenim cura que, en utilitzar ordinadors compartits, les adaptacions restin de nou actives en cas d’haver-les desactivat anteriorment. 
8. Evitem, en els espais compartits, fer canvis en la distribució del mobiliari i en l’ordre dels objectes, sempre que sigui possible, i avisar, de forma accessible, de les modificacions que es puguin produir. 10.La nostra manera de fer i de ser, reflectida en els punts anteriors, és extrapola ble a la relació personal i professional que dia a dia mantenim amb els altres equips del CRE, amb els alumnes i les seves famílies. Les reflexions i les conclusions pertanyen a cada lectora i lector del Bloc. Quelcom sols em resta escriure dues frases: cadascuna referent a cada un dels dos Documents: 
PRIMER DOCUMENT: “Confondre autoritat amb autoritarisme és de necis”. 
 SEGON DOCUMENT: “El que aprèn i aprèn i no practica el que sap, és com el que llaura i llaura i no sembra” de Plató

Àngel Mas Parera


Volem recordar que el Blog d’Assemblea per la Diversitat és un espai obert a aportacions que tinguin relació amb el món de la diversitat funcional, ja provinguin de persones membres de l’entitat o no, essent cada autor responsable de les seves opinions i reflexions, que son en tot cas personals. D’aquesta manera, us volem encoratjar a participar d’aquest blog fent-nos arribar els vostres escrits al correu electrònic de l’entitat.

dilluns, 29 de juny de 2015

L'11S, els cecs també omplirem la Meridiana

Us fem arribar per si és del vostre interès la convocatòria que els companys de Cecs.cat i de l'Assemblea Nacional Catalana fan en relació a la Diada de l'Onze de Setembre a la que diversos membres de la nostra entitat hi participaran.

El proper 11 de setembre tens una cita amb cecs.cat 
 Benvolgut, benvolguda, Com bé saps, tenim a tocar el proper 11 de setembre, que enguany té una importància cabdal pel nostre futur. És per això que et convidem a participar a la Via Catalana amb cecs.cat. Volem omplir la Meridiana de Barcelona per convertir-la en el carrer Major de la República Catalana. Dibuixarem 135 trams que representaran els escons del Parlament i els omplirem de contingut amb els 10 eixos de l’Assemblea. L'objectiu és convertir les eleccions del 27-S en un plebiscit amb una victòria clara per la independència, el pas definitiu. La diversitat funcional visual té un lloc a la Via Catalana i volem sumar el nostre suport a la independència. Si vols, podem anar-hi junts i posar la primera pedra de la nova República Catalana. Per tal d’organitzar-nos, ens cal saber quantes persones serem. Envia’ns un correu electrònic a info@cecs.cat i indica’ns els noms de les persones que vindreu, els e-mails i un telèfon de contacte. El dia 10 de juliol tanquem la preinscripció. No hi faltis! Ben aviat tindrem més informació de com es desenvoluparà la jornada, però el que ja sabem és que serà inoblidable.

dissabte, 20 de juny de 2015

La direcció del CREDV

Lectors i lectores del bloc:

El 4 de desembre de 2014 es van fer les previstes però anticipades eleccions de l’ONCE a tot l’Estat espanyol. Eleccions que requereixen d’un anàlisis de la convocatòria, procés, desenvolupament de la jornada de votació i resultats finals. Tanmateix no faig cap comentari al respecte, ja que persones més preparades són les que ho podrien fer o potser ja ho han fet, encara que com afiliat a l’ONCE tinc la meva opinió.

Passat un raonable espai de temps, el 23 de gener de 2015 i signat a Madrid pel Vicepresidente del Consejo General , ens van comunicar el nom dels responsables dels Equips de Gestió a Catalunya. La meva sorpresa va ser el nomenament continuista del Director del CRE ONCE BARCELONA . Davant la inesperada noticia, em veig en la obligació d’exposar els motius de la sorpresa, quelcom poden ser subscrits o no per altres persones.

D’antuvi he de manifestar la meva estranyesa que després de 8 cursos escolars, s’hagi renovat la confiança en el mateix Director. Voldria fer esment que desconec com s’ha produït la decisió del seu nomenament; el que sí es coneix és la tasca realitzada en el transcurs dels darrers  8 cursos escolars.
Fer aquesta afirmació, seria imprudent per la meva part sinó ho argumentes amb fets rellevants constatats i contrastats sobre la seva trajectòria (o be exposar “la situació actual del CREDV, fruit de les decisions preses en els darrers 8 cursos”).
No voldria desmerèixer ni posar en dubte les qualitats professionals del Director, donx sense dubtes tothom és vàlid per fer unes tasques i en Contraposició no ho és per altres. Aquesta és la qüestió: ser el màxim responsable d’un Centre educatiu de les característiques del Centre de Recursos, requereix d’una formació i actitud exemplificadora per a tots els que formen part del Centre
.

 Pensant n el millor per l’alumnat i les seves famílies, em vec en la obligació de reflectir de manera concisa alguns fets de la situació actual d’un centre tant emblemàtic i que en situacions passades complia els objectius establerts.
amb dos blocs enumeraré i comentaré breument alguns dels arguments que m’han fet discrepar d’una situació anòmala. El primer bloc em basaré en els canvis estructurals/organitzatius/funcionament  i en el segon amb el clima relacional dels 8 cursos escolars.

- Primer bloc
. El CREDV, hauria de disposar d’un ideari, un Projecte Educatiu de Centre (PEC o semblant com podria ser un Pla Estratègic, i un Projecte curricular de Centre o semblant (PCC) amb les peculiaritats pròpies i específiques del Centre de Recursos. A l’abast de totes les persones implicades.
. Supressió de l’estructura organització i funcionament per equips.  La supressió dels equips del Programa d’Atenció al deficient visual amb altres Trastorns (PADVAT), Educació Infantil i Primària, Equip de Secundària Obligatòria i Post obligatòria, ha ocasionat un seguit de canvis que no han afavorit l’atenció a l’alumnat. Com a contrapartida els professionals han estat agrupats per sectors, havent d’assumir el suport a alumnes d’Educació Infantil, primària, Secundaria, Secundària post obligatòria (Batxillerat i Formació Professional) i a l’alumnat amb altres discapacitats afegides a la visual. Tanmateix amb aquesta l’inia, tot professional pot fer qualsevol tasca i aixó com és fàcil de comprendre és del tot impossible.
. És difícil comprendre la supressió del Programa d’Atenció al deficient visual amb altres Trastorns (PADVAT), format per professionals especialitzats que complia amb escreix les seves funcions: Assessorament a les Escoles d’Educació Especial, Suport a l’alumnat amb dèficit visual i altres trastorns, suport a les famílies, assessorament a altres professionals del CREDV...
. Supressió de l’EAP, encara que els seus professionals formen part de l’Equip Psicopedagògic. Si be, Puc arribar a comprendre el motiu degut a que era l’únic EAP específic a Catalunya.
. Supressió del DOIET. Departament d’Orientació, Investigació i elaboració didàctiques. Era un referent capdavanter.
. Supressió del Servei d’Orientació Acadèmica i Professional (SOAP), que entenia i aplicava l’Orientació com un procés continuat i sistemàtic, col·laborant amb l’orientació amb els Centres escolars on estaven escolaritzats els alumnes, així com realitzar un seguit d’actuacions pròpies de la teoria i practica orientativa.
. Falta de criteris organitzatius, metodològics i estructurals en la realització de les Activitats Complementaries, així com en l’escolaritat compartida entre el Centre de Recursos i el Centre de referència on cursa els estudis l’alumnat.

- Segon bloc
. Les substitucions del personal de l’ONCE no es cobreixen i ho han de fer els professionals del Departament d’Ensenyament, amb el que comporta: reduir quantitativament i qualitativament el suport als alumnes que tenen encomanats. Cal dir que els professionals del Departament d’Ensenyament son cobertes les substitucions seguint les directrius del propi Departament.
. Pocs són els professionals amb discapacitat visual que treballen en el CREDV. Progressivament s’ha reduït el número, i en bastants cassos, les seves baixes per jubilació, no han estat cobertes per professionals amb aquest perfil.
. Resolució de conflictes. Generalment molts dels conflictes no s’han solucionat, be per silencis be per actuacions autoritàries en que la manca de diàleg a quedat pales. Gairebé aquesta manera de fer ha condicionat i “la po” ha estat un element decisiu en les conductes i comportaments de gran part del personal. Cal dir, que vull comprendre al personal; avui dia, és difícil trobar i mantenir una feina.
. Sovinteja la manca de criteris en la selecció del nou professorat, on prevalexen altres criteris no gaire clars...; en qualsevol cas, la professionalitat i l’actitud hauria de ser l’únic requisit.
Nul·la la participació dels pares i mares en les decisions educatives.
. . Nul·la participació i el consens dels professionals en les decisions educatives.
. Nul·la participació de l’alumnat en les decisions educatives.
. Desconeixement del Conveni entre el Departament i l’ONCE. Potser no és d’obligat compliment; però en el convenciment de que el personal del CREDV, conèixer la Institució en que desenvolupa el seu treball és gairebé convenient i necessari. A més de la implicació a la Institució.


Com a conseqüència de l’exposa’t, és necessari regular l’accés a la Direcció i el funcionament general del Centre de Recursos Específics de suport a l’educació de l’alumnat amb discapacitat visual, mitjançant normativa del Departament d’Ensenyament que garanteixi la idoneïtat com en qualsevol altra Direcció i funcionament de Centre educatiu, sempre pensant el millor per l’alumnat i les seves famílies.


Nota: S’utilitza els termes CREDV i/o CRE ONCE BARCELONA, per a designar el mateix Centre de Recursos.
CREDV = Centre de Recursos Educatius per a deficients visuals.


Àngel Mas Parera

Volem recordar que el Blog d’Assemblea per la Diversitat és un espai obert a aportacions que tinguin relació amb el món de la diversitat funcional, ja provinguin de persones membres de l’entitat o no, essent cada autor responsable de les seves opinions i reflexions, que son en tot cas personals.

D’aquesta manera, us volem encoratjar a participar d’aquest blog fent-nos arribar els vostres escrits al correu electrònic de l’entitat. 

divendres, 24 d’abril de 2015

Convocatòria Taula Rodona "Barcelona i les persones cegues: avancem cap a una ciutat clarament integradora?"

Benvolguts i benvolgudes,
 
  L'Associació Catalana per a la Integració del Cec (ACIC) i l'Assemblea per la Diversitat (AxD) us conviden a participar en la taula rodona "Barcelona i les persones cegues: avancem cap a una ciutat clarament integradora?", que tindrà lloc el proper dimarts 28 d'abril a les 18:30 h al Centre Cívic Urgell
(C/ Urgell 145).
 
  L'objectiu d'aquesta taula rodona és conèixer les propostes que els diferents grups polítics que concorren a les eleccions municipals d'aquest 2015 tenen envers la política sobre la diversitat funcional, i més concretament sobre els temes de màxima actualitat en l'àmbit de la discapacitat visual.
 
  Els 3 principals eixos que vertebraran la taula rodona són:
 
1. Reflexions generals i propostes marc sobre les polítiques de la discapacitat.
2. El model de participació i de corresponsabilització de les entitats del sector.
3. Propostes concretes en el camp de les polítiques per a les persones cegues o amb baixa visió en camps tan diversos com ara el transport públic, l'accessibilitat a la via pública, la cultura o la integració laboral.
 
  Per a les entitats organitzadores, esdevé  una fita importantíssima poder situar en l'agenda política de la ciutat les problemàtiques que apareixen en la vida quotidiana del col·lectiu de persones amb discapacitat. A més, la voluntat de les entitats és també proposar nous espais que permetin als partits polítics explicar el seu projecte de ciutat, sobretot en relació amb les qüestions
socials, especialment sensibles després dels set anys de crisi.
 
  Així doncs, agraïm molt la vostra atenció i esperem trobar-nos aviat amb la il·lusió d'entomar plegats aquest projecte.
 
 Dades de la convocatòria:

Acte: Taula rodona "Barcelona i les persones cegues: avancem cap a una ciutat clarament integradora?",
Data del esdeveniment: 28 d'abril de 2015 a les 18:30h.
Lloc: Centre Cívic Urgell C/ Urgell 145.
Entitats Convocants: Associació Catalana per a la Integració del Cec, i
                     Assemblea per la Diversitat.

 
Us hi esperem!
Rebeu una cordial salutació.
 
Associació Catalana per a la Integració del Cec (ACIC)
Assemblea per la Diversitat (AxD)

divendres, 17 d’abril de 2015

Ens ajudes? Participa!

Per tal de finançar totes les nostres activitats, des d'AxD hem tingut la idea de sortejar entre tothom que ho vulgui, una Panera Solidària amb productes de proximitat, artesanals i propis dels països catalans!
En aquesta panera, hi trobareu des de formatge de Maó, a oli d'oliva extra verge ecològic, galetes, fuet de Vic, sobrassada de Mallorca, confitura artesana, vi ecològic de la denominació d'origen Costers del Segre, olives i moltes altres sorpresetes pel paladà!
Si voleu participar al sorteig, no ho dubteu! Contacteu amb nosaltres i aconseguiu una participació de 2€! Les repartirem tant el dia del Festival Diversitat com el dia de Sant Jordi! I el mateix dijous 23, a les 18 h, a la nostra paradeta hi farem l'esperat sorteig!!

dijous, 16 d’abril de 2015

A punt?

Per fi ha arribat la Setmana que tots esperavem!!
A partir de dissabte venen 3 dates importantíssimes per Axd i que ningú es pot perdre!!
Atents!
18 d'abril: a l'Espai Jove la Fontana, Festival Diversitat!! 
23 d'abril: a l'Av. Diagonal, entre els carrers Gandesa i Numància, Paradeta de Sant Jordi de l'entitat!!!
I 28 d'abril: al Centre Cívic Urgell, juntament als amics d'ACIC, taula rodona "Barcelona i les persones cegues: avancem cap a una ciutat clarament integradora?"!!

Amb tot això, ja sabeu, a reservar-vos les dates i no fallar!!
Us hi esperem!!

dimarts, 17 de març de 2015

Gran setmana per l'Assemblea!

Bones! :)

Amb aquest petit text volem donar-vos les gràcies a tots per ajudar-nos tant aquesta darrera setmana! :) 
Podríem dir que ha estat una setmana molt i molt productiva per Assemblea!!

Com segurament ja sabeu, vam impulsar juntament a altres entitats la Plataforma Carrers per a Tothom i vam organitzar la Manifestació del 14M al Passeig de Gràcia en contra de la proliferació de les plataformes úniques. 
Les onze entitats convocants, vam aconseguir que tot i la pluja, més de 200 persones s'apleguessin al Passeig de Gràcia i reivindiquessim junts uns carrers amb una accessibilitat universal real!
Per nosaltres va ser tot un plaer ser-hi, i poder col·laborar en tasques com l'elaboració de la Pancarta (amb el lema No ens fa cap GRÀCIA el nou Passeig de GRÀCIA), la organització prèvia, la difussió, la comunicació als mitjans etc.

Alhora, el divendres 13M, vam organitzar una Assemblea Temàtica de Transports, la qual valorem avui com un èxit! No només vam aconseguir compartir opinions molt útils referents a temes com l'accessibilitat als transports, sinó que l'assistència de nous membres de diferents àrees geogràfiques va donar un valor afegit molt valuós a la trobada. Gràcies a tots, vam poder fer una anàlisi més àmplia i exhaustiva de l'estat del transport tant a nivell de Barcelona ciutat, com a nivell de l'Àrea Metropolitana (AMB), les rodalies i les localitats més llunyanes i petites amb serveis de menor freqüència i amb pitjor accessibilitat.

També el divendres, i gràcies a l'Espai Jove la Fontana, vam poder enregistrar el nostre primer video com a entitat juvenil!

Paral·lelament, el 14M, vam assistir a la 50a Assemblea General Ordinària del Consell de la Joventut de Barcelona. En aquesta, es va aprovar l'entrada al secretariat de la nostra entitat, i vam presentar una resolució a favor del vot accessible a les eleccions municipals per les persones amb diversitat funcional, que va ser també aprovada.

Ara, durant aquesta setmana, membres de l'entitat assistirem al Curs de Gestió de Projectes, ofert pel Centre de Recursos per a les Associacions Juvenilsl de Barcelona (CRAJB) amb l'objectiu de seguir aprenent i disposar de més eines per fer créixer l'entitat.

En conclusió, voelem dir-vos que estem MOLT CONTENTS i que MIL GRÀCIES a tots per creure en Assemblea per la Diversitat! Tant als voluntaris, com als membres, com a les noves incorporacions, us agraïm la confiança i suport incondicional!


Abraçades, i recordeu, Junts #SomDiversitat