divendres, 3 de juliol de 2015

Retalls històrics del CRE ONCE Barcelona - Article 3

“A l’any 2012, vaig expressar en el present article el meu pensar vers la Inclusió escolar. En el convenciment de que és vàlid avui en dia, us passo l’escrit.” 

 Cap a una inclusió escolar normalitzada 

 Com es pot veure en les cites reflectides en el present document, així com en els llibres recomanats, podem constatar, seguint un ordre en el temps, que el nen, des de la Declaració de les Nacions Unides fins a l’actualitat, hi ha hagut un reconeixement implícit i explícit a reconèixer el nen com a tal, deixant de banda situacions de: llengua, raça, color, religió, lloc de naixement, situació familiar, situació econòmica, discapacitat, marginació...En definitiva l’important és la igualtat d’oportunitats amb naturalitat. Som coneixedors que aquest és un ideal que no s’ha complert (veure la situació escolar del nen en el món avui dia). 
Ara bé, tot ideal pot arribar a consolidar-se en més o menys grau i, els educadors, com a part fonamental de la comunitat educativa, han de procurar avançar en aquestes línies. En el transcurs de l’evolució del sistema escolar, cada vegada més, el fet inclusiu està més en vigència; no obstant, sovint, és més de paraules que en fets. Això succeeix, bé per falta d’actitud dels professionals, bé per falta de recursos o bé per ambdós. 
 No hem de confondre professionalitat amb vocacionalitat. Les dues accepcions són necessàries i complementàries. Tanmateix, si haguéssim de triar un camí, aquest seria el de la vocacionalitat, degut a que una bona actitud generalment, genera una bona professionalitat. Arribats a aquest punt, caldria diferenciar amb contundència la segregació de la inclusió. 
La inclusió comença per un mateix. És un pensar i actuar com a projecte de vida, que es trasllada al món de l’educació formal d’una manera natural. Per aquest motiu, hem de tenir present que tots els alumnes tinguin accés a tot tipus d’aprenentatges. Seguint caminant..., entenem que l’escola inclusiva pretén implicar a la pròpia escola el paper de donar resposta a les diferències. Per tant, el més important és creure en l’alumne. 
 De manera breu hem de indicar que: 
 - L’alumne és l’objecte de l’educació. 
 - L’alumne forma part del projecte educatiu. 
 - Els professionals han de compartir i col•laborar. 
- Prioritzar el treball directe amb l’alumne; si bé, l’assessorament té la seva importància però no la prioritària. 
 - La normalitat en el dia a dia ens porta a la normalització. - Cal treballar la personalització no la individualització. 
- Els valors inclusius han de formar part del procés d’ensenyament- aprenentatge. - No confondre la integració amb la inclusió. La inclusió és un valor universal; en canvi la integració és un acte forçós. En quant a l’alumnat amb alguna discapacitat, el condicionant fonamental és l’actitud de les persones que envolten l’alumne (família, professors, companys, veïns...). 
El factor necessari per una actitud positiva és: l’acceptació de les diferències. Per tant, cal tenir ben clar el sentit de la paraula acceptació i posar-la en pràctica en tot moment, formant part de la pròpia persona. Al respecte, no hem de confondre acceptació amb tolerància. Tolerar implica estar per sobre, ser superior. 
 Caldrà fer esment que acceptar no vol dir estar d’acord amb una manera de fer, però sí acceptar als altres com a persones. Quan el procés d’acceptació de les diferències està ben consolidat, es pot fer un altre pas: la inclusió de l’alumne. 
 La inclusió educativa implica l’adaptació de tots els membres de la comunitat educativa a la situació concreta de l’alumne. Quan arribem a la inclusió educativa, en més o menys grau, podem començar a parlar de normalització, ja que hi ha hagut una acceptació de la diversitat d’uns als altres. Per tant, des del punt de vista inclusiu, o millor dit, d’una manera de ser, pensar i fer d’una forma inclusiva, hauríem de parlar de capacitats diverses, enlloc de discapacitats, minusvalies, disminuïts. Per tant, davant la qüestió plantejada per la Direcció Tècnica Pedagògica del CRE ONCE Barcelona, a parer meu, caldria: - En primer lloc és necessari que totes les persones que formen part de la comunitat educativa del CRE ONCE Barcelona, tinguin ben clar l’ideari del centre i les connotacions que això comporta. Doncs, és prioritari disposar d’aquest ideari perquè tothom sàpiga on està, on anirà i el camí a seguir. - Amb la premissa de l’ideari i sense apartar-se d’ ell cal elaborar el projecte educatiu del CRE. El projecte educatiu no ha de ser un document, ben ubicat a les prestatgeries o a l’ordinador del CRE, sinó un document assumit, tant per les persones que formen la comunitat educativa actualment com per les que s’inclourien. 
 Tanmateix, ha d’estar a l’abast de tothom i la primera eina que la direcció tècnica pedagògica del CRE ha d’entregar i explicar al personal de nova incorporació. Com a conseqüència de l’ exposat en aquest punt, és condició imprescindible disposar del PEC. 
 - Realitat curricular del centre. Motivat per la singularitat del centre de recursos educatius, no utilitzem la paraula “projecte”; en tot cas podem parlar de sinònims projecte curricular/ realitat curricular. És aquí, on els i les professionals del CRE ONCE Barcelona haurien d’intervenir d’una manera directa i sense cap tipus de condicionants o censures (sempre i quan el RCC no s’allunyi de la línia indicada en l’ideari ni del PEC). És evident que és una tasca engrescadora i útil. Hom és on es reflectirà el procés d’ensenyament- aprenentatge com a complement del centre educatiu on està escolaritzat l’alumne. 
És fàcil deduir que el personal ha d’estar convençut tant de l’ideari com del PEC; altre cosa és ficció i la ficció és perillosa. - Conclusió final. Sense disposar d’un ideari, un PEC i un RCC no puc definir-me en una situació o una altre, ja que això por comportar un conflicte entre professionals que no són responsables de que el CRE no disposi de les eines esmentades. 
 Altre qüestió seria l’opinió que es pot tenir. Per suposat que no és altre que l’indicada per la bibliografia aportada, alguns escrits extrets de la bibliografia i l’expressat en el present document. 

 Àngel Mas Parera 


 Volem recordar que el Blog d’Assemblea per la Diversitat és un espai obert a aportacions que tinguin relació amb el món de la diversitat funcional, ja provinguin de persones membres de l’entitat o no, essent cada autor responsable de les seves opinions i reflexions, que son en tot cas personals. D’aquesta manera, us volem encoratjar a participar d’aquest blog fent-nos arribar els vostres escrits al correu electrònic de l’entitat.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada